28 de març, 2009

I ara què?

Vist que els temes més profunds no aconsegueixen despertar del tot el vostre entusiasme, us proposo que proposeu vosaltres una frase o breu paràgraf que us estimuli - ja, ja se on anirem a parar, que a la que podeu sempre gireu cap a la mateixa banda. Però en el fons el que volem és posar-nos d'acord, oi? així doncs cal que quedem en alguna cosa.

Podeu deixar propostes de text als comentaris, i les anirem fent servir a les properes voltes.
I per fer-ho divertit i competitiu, ara m'invento una norma i us dic que la proposta número 13 serà la primera a desenvolupar. Podeu posar-ne fins a tres, però no seguides: una cada cop, i espereu que algú en faci una altre abans de tornar-hi.

I per trencar el gel i anar fent bultu, jo posaré la primera.

Us va bé? En què quedem?

23 comentaris:

Xurri ha dit...

He buscat un lloc on arrecerar-me de la tempesta, però tan sols he trobat platges desertes i un mar de dubtes.

(és un vers de El sud, el tErcer hombrE)

martí ha dit...

El paper que tinc més aprop del teclar ara mateix, diu així:

Canvis o devolucions en un termini de 15 dies presentant el ticket de compra. Gràcies per la seva visita.

el paseante ha dit...

A més a més, la Holly tenia un gat i tocava la guitarra. Els dies de bon sol, es rentava el cap i s'asseia amb el gat, un mascle pèl-roig i tigrat, a l'escala d'incendis, i tocava la guitarra mentre se li eixugaven els cabells.

(Desdejuni a can Tiffany, Truman Capote). Potser és massa llarg.

Montse ha dit...

si no s'ha d'agafar el meu perquè encara no fa el número tretze, aquí va el que tinc més a prop:

"El enfoque social de Vigotsky dentro de sus teorías del desarrollo, plantea la adquisición del lenguaje en el marco de la interacción social. El lenguaje es el vehículo de comunicación por excelencia de estas interacciones". (Unidad de trabajo 2: comunicación y lenguaje. El proceso de comunicación humana, 2º parte)- Baixat d'intenné.

miquel ha dit...

Totes les esparances de l'avenir són com la bella dama del tramvia.

(els dos versos finals de "La bella dama del tramvia", de Carner.

miquel ha dit...

esperances

El veí de dalt ha dit...

La Montse s'ha pres alguna cosa aquest matí, ja veig...; i el Nedador, com sempre, s'ofega en un got d'aigua.

LA meva sisena serà també poètica, com la del Pere

"Arribaré, amb els que em manquen,
al vers mil tres-cents trenta-quatre.
Me'n queda un pe dir-te adéu:
barca nova, tingues bon vent."

Darrers versos de Poema inacabat,de Ferrater

xurri ha dit...

i la que fa set:

Lluís Dalmau va aspirar amb delit la brisa del port. Amb gust s'hauria llevat la jaqueta, però estava enmanillat.

Ferran Torrent "L'Illa de l'Holandés"

el paseante ha dit...

i la que fa vuit:

A penes morta la duquessa, els dos caputxins van insistir perquè l'obrissin sense tardar, per tal de poder batejar l'infant; però ni el comte ni Don Léonard van escoltar els seus precs.

(La duquessa de Palliano, Stendhal.)

mar ha dit...

El capvespre de març em va saludar amb una alenada d'aire fresc que es va convertir en gelor quan vaig recolzar els braços damunt la barana de pedra. Encara estava mullada de la pluja de tot el matí.

(recent sortit del forn...) l'últim llibre de la meva amiga Sílvia Romero, "Júlia M."... l'altre dia me'l va regalar i el tinc aquí al costat

Montse ha dit...

Va, escriurem el número 10... perquè es podia repetir, no?

Com diu el veí, continuo amb la meva anada d'olla.

Agafo un dels darrers llibres que he llegit (no pas perquè m'hagi entusiasmat, sinó perquè el tinc a mà) i copio:

"25 de diciembre. He decidido no volver a acostarme con María nunca más, sin embargo, las fiestas navideñas, la agitación que se percibe en la gente que camina por las calles del centro, los planes de la pobre Rosario (dispuesta a pasar el año nuevo en una sala de fiestas, conmigo, por supuesto, y bailando)no hacen sino renovar mis ganas de ver a María, de desnudarla, de sentir sus piernas otra vez sobre mi espalda, de golpear (si así ella me lo demandara)sus nalgas respingonas y perfectas."

Roberto Bolaño: "Los detectives salvajes". Anagrama (pag. 118)

apa, us en queden tres. I si no es podia repetir, us hi poseu fulles!!!!
ÔÔ

El veí de dalt ha dit...

Onze:

"Vivia las boscos dels Falsos Reposos, a baix de la costa de la Picardia, un llop adult molt bonic, de pèl negre i grans ulls vermells."

Boris Vian, L'home llop

Xurri ha dit...

i dotze!!! (je)

"Caminaven a poc a poc. El més alt era un home solemne, ben vestit, amb la barba grisa i els pòmuls una mica vermells; l'altre, magre, sense afaitar, semblava que acabés de sortir d'una malaltia. "

El mar. La meva Cristina i altres contes. Mercè Rodoreda.

Va, a veure en què quedem al final!!

martí ha dit...

...

Anònim ha dit...

martí: és mala baba?

martí ha dit...

noooo..! només volia ser un "taxin, intriga..."

Va, que no es talli el següent. Sisplau,

Montse ha dit...

mira que si no ve un següent ho faré jo, eh?

O el que és pitjor, ho farà el veí de dalt!
O la Xurri (deumeu)

O el Nedador!!!

En Pere?

Martí?????????
ai, quins nervisssssssss

martí ha dit...

Els mots són entrats habitualment per la forma masculina en singular. La desinència femenina dels substantius i dels adjectius, si en tenen, apareix a continuació de la forma masculina. Son excepcions els substantius que tenen un femení totalment diferent del masculí, o amb un significat diferent.

Diccionari de la Llengua Catalana. Enciclòpèdia Catalana, 1987, 6a reimpressió de la 1a edició. Instruccions per al maneig del diccionari (sic)

Montse ha dit...

Ja us ho deia, jo, males persones! ;)

apa, i ara què? eh? eh? eh?

fra miquel ha dit...

Jua! Jua! Jua!
Ui, perdoneu, feia temps que no passava per l'en què quedem.

A veure que us sembla aquesta rèplica de la VIDUA a "En Tirant a Grècia o qui mana a can Ribot" de Joan Sales (acte tercer)

- Un neix amb un cor virtuós, però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de llàgrimes un cel.
És per això, amic meu, que una es promet i es casa, per sentir-se dir coses amb escalfor de brasa.
El meu difunt marit, Déu l'hagi perdonat, no obria la boca sinó davant del plat.-

Apa! agafeu-la si us agrada i si no...cap el Diccionari de la Llengua Catalana

Bones pasqües!!

RaT ha dit...

Llavors, EN QUÈ QUEDEM???

Xurri ha dit...

Doncs que el catorze és gairebé tan bó com el tretze, el quinze o l'onze, així que... quedem en que les normes són per trencar-les, i el diccionari fa mandra - a mi m'en fa, al menys de moment...

RaT ha dit...

me too... MUAAAAA!!!