en què quedem?

Last chance, i una caixa de mistos

2009-06-19T15:27:00.004+02:00

Vaaa, d'acord! Per mi que no quedi, i Rateta, va per tú. Constatem que el paseante ja no neda, però si que estima les dones i ens fa enyorar un bidó de benzina i una caixa de mistos:

Lisbeth, saps que em caus bé i que m'agrada donar-te feines. Però has estat desapareguda dos mesos i he tingut una pila de feines. Senzillament, no es pot comptar amb tu. He hagut de pagar altres persones per cobrir la teva absència i ara mateix no tinc res.

Tot seguit la mar trenca el gel al palau dels corrents d'aire:

Lisbeth, saps QUAN em caus bé i QUAN m'agrada donar-te PETONS. Però has estat desapareguda dos mesos i he tingut una pila de feines. Senzillament, no es pot comptar amb tu. He hagut de pagar altres persones per cobrir la teva absència i ara mateix no tinc res.

Va, internautes 2.0, en què quedem?

I ara què?

2009-06-01T00:39:00.003+02:00

vist a la Señorita Puri, que l'havia vist a a desgana, que l'havia vist a liniers, que n'és l'autor

I ara què? Doncs, res: que quedem com amics....

Gràcies per tot a tothom!

Segona volta, o la filosofia de les costelles futboleres

2009-04-25T23:51:00.003+02:00

Bé, en uns dies el desencís s'ha concretat en algunes queixes - sobre cors que de virtuosos passen a ser primer malatissos i poc després ardents, sense perdre'n la tendresa, i ens hem desfet de les llàgrimes per parlar de la passió. Un gir temptatiu cap a forats equívocs ha estat ràpidament redreçat per un espontani que creuava la pantalla nedant crawl, per concretar l'autèntica revel.lació sobre les activitats que realment plauen els marits. Hem vist confessar que el matrimoni , com marxar de casa, són errors fruit de la confusió juvenil, i finalment li hem trobat una saborosa utilitat a les brases. Això sí que és filosofia de la bona. Mireu, heu dit això:

Un neix amb un cor malaltís, però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de llàgrimes un cel. És per això, amic meu, que una es promet i es casa, per sentir-se dir coses amb escalfor de brasa. El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó davant del plat.- (Jordi Casanovas)

Una neix amb un cor malaltís, però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de llàgrimes un cel. És per això, amic meu, que una es promet i es casa, per sentir-se dir coses amb escalfor de brasa. El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó davant del forat. (La RaTeta Miquey)

Una neix amb un cor ardent, però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de passió un cel.És per això, amic meu, que una es promet i es casa, per sentir-se dir coses amb escalfor de brasa.El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó davant del forat . (gemma)

Una neix amb un cor ardent, però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de passíó un cel.És per això, amic meu, que una es promet i es casa, per fer coses amb escalfor de brasa.El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó darrera del forat. (El veí de dalt)

Una neix amb un cor ardent, però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de passíó un cel.És per això, amic meu, que una es promet i es casa, per fer coses amb escalfor de brasa.El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó veient el Barça. (el nadador)

Una neix amb un cor ardent, però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de passíó un cel.És per això, amic meu, que una es confón i es casa, per decidir-se a fer coses amb escalfor de brasa.El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó veient el Barça. (xurri)

Una neix amb un cor famolenc però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de passió un cel.És per això, amic meu, que una es confon i es casa, per decidir-se a fer costelles a la brasa.El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó veient el Barça. (La raTeta Miquey)

Una neix amb un cor famolenc però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de passió un cel.És per això, amic meu, que una es confon i marxa de casa, per decidir-se a fer costelles a la brasa.El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó veient el Barça. (Violette)

Una neix amb un cor famolenc però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà, d'aquesta vida de passió, un cel.És per això, amic meu, que una es confon i marxa de casa, per poder fer costelles a la brasa.El meu difunt marit, Déu l'hagi perdonat, no obria la boca sinó veient el Barça. (Montse/Arare)

Una neix amb un cor famolenc però tendre, somniant que l'amor de discursos de filosofia farà, d'aquesta vida de passió, un cel.És per això, amic meu, que una es confon i marxa de casa, per poder fer costelles a la brasa.El meu difunt marit, Déu l'hagi perdonat, no obria la boca sinó veient el Barça. (Vicent)

Tot això canviant tres cops la paraula que inicialment era "virtuós", faltant una de les normes que tenim al marge dret de la pantalla, com ens ha fet notar Vicent. La qual cosa no és molt greu, només que pot fer que els textes canviin menys en una mateixa volta i li pot treure ritme als canvis. Clar, que tampoc duem un ritme molt dinàmic - disculpes per la part que ens toca darrera el teclat, ejem.

Bé, sóm a una vida de passió, fent costelles a la brasa i recordant un marit bocabadat que mirava el Barça. On anirem a parar? En què quedarem?

Desencís: primera volta

2009-04-12T18:48:00.002+02:00

Desencís? O principi de realitat? Tornant de vacances i en boca d'una vidua ens serveix el dil.lema en Fra Miquel, per mà de Joan Sales:

- Un neix amb un cor virtuós, però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de llàgrimes un cel. És per això, amic meu, que una es promet i es casa, per sentir-se dir coses amb escalfor de brasa. El meu difunt marit, Déu l'hagi perdonat, no obria la boca sinó davant del plat.-

I demana la rateta: en què quedem? doncs això voldríem saber...

I ara què?

2009-03-28T12:46:00.002+01:00

Vist que els temes més profunds no aconsegueixen despertar del tot el vostre entusiasme, us proposo que proposeu vosaltres una frase o breu paràgraf que us estimuli - ja, ja se on anirem a parar, que a la que podeu sempre gireu cap a la mateixa banda. Però en el fons el que volem és posar-nos d'acord, oi? així doncs cal que quedem en alguna cosa.

Podeu deixar propostes de text als comentaris, i les anirem fent servir a les properes voltes.
I per fer-ho divertit i competitiu, ara m'invento una norma i us dic que la proposta número 13 serà la primera a desenvolupar. Podeu posar-ne fins a tres, però no seguides: una cada cop, i espereu que algú en faci una altre abans de tornar-hi.

I per trencar el gel i anar fent bultu, jo posaré la primera.

Us va bé? En què quedem?

L'estatut

2009-03-28T12:33:00.002+01:00

Benvolguts, ja tenim estatut.

Durant aquests dies - novament molts, i això que no hem a rribat al dessitjat nombre de 10 canvis (no ens motiva el tema???) - hem fet un intent (forçat) de retornar a Catalunya des d'un fons embafat i retorçat sostingut per una estranya parella: els Masflorit de Galetarrotxa. Un parell que riu tu dels Borgia . Mireu, veníem d'aquí:

Hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, fill de Galetarrotxa. Inicialment inapetent, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos, carquinyolis i magdalenes farcides, que li provocaren una obesitat sensual.

i heu dit això:

Inicialment inapetent de magdalenes farcides, hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, fill de Galetarrotxa. Amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren una obesitat sensual (La RaTeta Miquey)

Inicialment inapetent, hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític i fill de Galetarrotxa que amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx sensual. (Montse)

Inicialment impotent, hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa que amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx sensual. (El veí de dalt)

Segurament en aquest moment es van solapar dos canvis simultanis – coses del directe – i hi vam intentar posar ordre abans d’un sant tornem-hi:

Inicialment impotent de magdalenes farcides, hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa que amb el temps s'ha anat instal•lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx sensual.

moguda pel deure amb la nació, confesso que vaig intentar forçar el retorn a la petita pàtria:

Catalunya, impotent de magdalenes farcides, és víctima de l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa. Amb el temps s'ha anat instal•lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx patriòtic. (Xurri)

Catalunya, impotent de magdalenes farcides de xocolata, és víctima de l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa. Amb el temps s'ha anat instal•lant en el garatge, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx patriòtic. (mar)

Catalunya, impotent de magdalenes farcides de xocolata i Mones del Guardiola, és víctima de l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa. Amb el temps s'ha anat instal•lant en el garatge, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx patriòtic. (La RaTeta Miquey)

I bé, al final hem quedat així. Ara inserirem aquest preàmbul al lloc corresponent de l’estatut (si us ve de gust, podeu veure com queda als comentaris), tot dessitjant que millori la comprensió del poble català més enllà de l’Ebre, i vegin que som gent senzilla, primaria, vulnerable, que ens mouen els mateixos ideals prosaïcs i comprensibles, i que per fi ens estimin tal i com som, fins i tot al sud del sud.

Tercera volta: golafreria total

2009-03-15T01:47:00.003+01:00

Bé, després d'uns quants (molts!) dies crec que hem deixat el preàmbul de l'l'Estatut d'Autonomia de Catalunya ben embafat de dolços, propens als abusos hidrocarbonats i en un estat de salut precària i plena de factors de risc. Jo no acabo de tenir clar que aquestes declaracions nutricionals no siguin rebutjades per inconstitucionals, que hi ha molts mètodes de tortura i els drets humans inclouen el de la salut. Si quedava una mica d'espiritualitat en les mans santes de les monges que feien dolços divins, també han desaparegut per convertir-se en pets... només una sensualitat d'ultima hora ens diversifica cap a la lascívia una imatge de gula excessiva...En fi, jutgeu vosaltres mateixos. Veniem d'aquí:

Castellflorit de la Roca s'ha anat engreixant en el sobrepès del temps, amb aportacions de moltes veïnes monges, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una panxa ensucrada, Galetarrotxa.

i en què ha quedat:

En Josep Masflorit i Galetarrotxa s'ha anat engreixant en el sobrepès del temps, amb aportacions de moltes veïnes monges, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una panxa ensucrada (La RaTeta Miquey.)

En Josep Masflorit, veí de Galetarrotxa s'ha anat engreixant en el sobrepès del temps, amb aportacions de moltes veïnes monges, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una panxa inabastable (El veí de dalt)

En Josep Masflorit, veí de Galetarrotxa, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de moltes veïnes monges, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una panxa inabastable. (Montse)

En Josep Masflorit, veí de Galetarrotxa, inicialment inapetent, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de moltes veïnes monges, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una panxa inabastable. (pere)

En Josep Masflorit, veí de Galetarrotxa, inicialment inapetent, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de moltes veïnes monges, de molts borregos, carquinyolis i magdalenes farcides, que li provocaren una panxa inabastable. (Sergi M. Rovira)

En Josep Masflorit, veí de Galetarrotxa, inicialment inapetent, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos, carquinyolis i magdalenes farcides, que li provocaren una panxa inabastable. (Jordi Casanovas)

Hem ingressat en Josep Masflorit, veí de Galetarrotxa. Inicialment inapetent, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos, carquinyolis i magdalenes farcides, que li provocaren una obesitat inabastable. (Xurri)

Hem ingressat a l'ex-dona d'en Josep Masflorit, fill de Galetarrotxa. Inicialment inapetent, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos, carquinyolis i magdalenes farcides, que li provocaren una obesitat inabastable. (La RaTeta Miquey)

Hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, fill de Galetarrotxa. Inicialment inapetent, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos, carquinyolis i magdalenes farcides, que li provocaren una obesitat sensual. (el nadador)

No se si us quedeu conformes i satisfets amb el preàmbul- us deixo la setmana propera per que acabeu de polir-lo, abans d'enviar-lo al parlament, i em quedo una mica preocupada pel que pensaran els extremenys quan vegin com arrenca la nostra definició patriótica.
No se, no se... en què quedem?

Segona volta, la més dolça de les pàtries

2009-02-15T09:27:00.005+01:00

Hem començat la reforma molt forts, a cop de sabre, i reconeixent les nostres febleses i defalliments, però després de fer palés el nostre compromís solidari amb el sud de la península, hem reaccionat ràpidament per radicalitzar-nos a un ferotge independentisme que primer ens ha centrat a Castellflorit (lloc entranyable i afeccionat a la pastisseria) i després a la cèlebre, nostrada i ensucrada Galetarrotxa. Em temo, no obstant, que en aquest procés ens ha menat una certa obsessió panxacontenta, de mans femenines i espirituals, que pot arribar a ésser - per dolcíssima- embafant i atordidora, al menys com a principal o destacat llegat cultural.

Mireu, des d'aquí:

Catalunya s'ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d'acollida.

heu dit això:

Catalunya s'ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions, cultures i cops de sabre, que hi han trobat una terra defallida. (martí)

Catalunya ha anat fent, en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions, cultures i cops de sabre, que hi han trobat una terra defallida, Extremadura. ( Jordi Casanovas)

Castellflorit de la Roca ha anat fent, en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions, carquinyolis i cops de sabre, que hi han trobat una terra defallida, Extremadura. (El veí de dalt)

Castellflorit de la Roca ha anat fent, en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una terra defallida, Extremadura. ( Montse)

Castellflorit de la Roca s'ha anat refent, en el decurs del temps amb les innovacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una terra defallida, Extremadura. ( pere)

Castellflorit de la Roca s'ha anat refent, en el decurs del temps amb les innovacions de moltes veïnes, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una terra ensucrada, Extremadura. ( Sergi M. Rovira)

Castellflorit de la Roca s'ha anat perfumant, en el decurs del temps amb innovacions de moltes veïnes, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una terra ensucrada, Galetarrotxa. (Carme)

Castellflorit de la Roca s'ha anat penjant, en el decurs del temps, amb aportacions de moltes veïnes, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una terra ensucrada, Galetarrotxa. (zel)

Castellflorit de la Roca s'ha anat penjant en el sobrepès del temps, amb aportacions de moltes veïnes, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una panxa ensucrada, galetarrotxa. ( Xurri)

Castellflorit de la Roca s'ha anat engreixant en el sobrepès del temps, amb aportacions de moltes veïnes monges, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una panxa ensucrada, Galetarrotxa. ( Vicent)

A part de recordar-vos que hem de procurar no tocar la mateixa paraula més d'un cop dins una mateixa volta de comentaris, realment voleu dir que les madalenes i els carquinyolis han de guiar la declaració de principis del nostre petit país?

Si és això el que voleu, res a dir, però... què més dieu?

En què quedem?

Fem pàtria, o què?

2009-02-02T00:35:00.002+01:00

No acabem de veure clar com ha quedat el redactat del preàmbul de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya... pensem que potser necessita alguna correcció, coses de precissió, fons o estil... què us sembla, no es pot millorar? en què quedem?

Catalunya s'ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d'acollida.

Amb la música, al carrer

2009-02-02T00:26:00.002+01:00

Malgrat sembla que aquesta història no ha estimulat ja massa comentaris, el cas és que l’infermera que repartia calmants s’ha revelat com un espècimen de gronya cagronya, s’ha posat a fer la primera pela, i la mare (ingènua) immediatament a posar-hi la seva petita contribució. Però quan la grega s’ha posat a cantar, la mare s’ha transformat en un ésser sàdic i agressiu disposat a extreure queixals sense pietat, i sense sedants ni anestèsia– n’hi havia prou amb l’amenaça de cantar versions d’en Theodorakis, o pitjor, de vendre-les als pacients, si udolaven… al final els malalts ja no gosaven ser terminals, la dentista ja en tenia prou d’aquella música i tot plegat ha acabat com la vida mateixa, en un ERE… mireu, veníeu d’aquí:

La meva ingènua mare volia donar diners a aquella infermera grega que repartia sedants a dojo a tot malalt terminal que la sentia propera. Prou de propines!

I heu dit aixó:

La meva ingènua mare volia donar diners a aquella infermera grega que repartia sedants a dojo a tot malalt terminal que la sentia cantar. Prou de tortures! (martí)

La meva ingènua mare volia donar diners a aquella infermera grega que repartia CDs de Theodorakis a tot malalt terminal que la sentia cantar. Prou de tortures! (pere)

La meva ingènua dentista volia donar diners a aquella infermera grega que venia CDs de Theodorakis a tot malalt terminal que la sentia cantar. Prou de tortures! (xurri)

La meva ingènua dentista volia conèixer aquella infermera grega que venia CDs de Theodorakis a tot malalt que la sentia cantar. Prou de tortures! (Montse)

La meva ingènua dentista volia conèixer aquella infermera grega que venia CDs de Theodorakis a tot malalt que la sentia udolar . Prou de tortures! (la raTeta Miquey)ha dit...

La meva ingènua dentista volia despatxar aquella infermera grega que venia CDs de Theodorakis a tot malalt que udolava. Prou de tortures! (txacoté)

I ara, creiem que per estimular la participació no hi ha res com apel.lar al vostre esperit patriòtic, i així doncs, us deixem un nou missatge, a veure en què quedem...

A la tercera va la vençuda

2009-01-25T21:27:00.004+01:00

Resulta que vam acabar tement una desgràcia i ara la situació no només s’ha calmat sinó que la infermera ja no és estúpida sinó grega (potser continua sent estúpida, però); sabem que la tendresa de la infermera era en forma de sedants, així qualsevol!; el que suposàvem ingenu s’ha transformat en mare igualment ingènua (potser la mare ha matat l’ingenu o és ell qui explica la història de la mare?); o és l’ingenu qui ara explica els pensaments de la mare...? de la mare de la raTeta? Buf!

La ingenuïtat m'envalentia. Matar aquella infermera estúpida que infonia tendresa a tot malalt terminal que la sentia parlar?

La ingenuïtat m'envalentia. Volia conèixer aquella infermera estúpida que infonia tendresa a tot malalt terminal que la sentia parlar. (fra miquel)

La ingenuïtat m'envalentia. Volia coneixer aquella infermera estúpida que infonia desig a tot malalt terminal que la sentia parlar. (la raTeta Mikey)

La ingenuïtat m'indignava. Volia coneixer aquella infermera estúpida que infonia desig de sedants a tot malalt terminal que la sentia parlar. (xurri)

La ingenuïtat m'indignava. Volia conèixer aquella infermera estúpida que infonia desig de sedants a tot malalt terminal que la sentia parlar. Prou d'esperes! (pere)

La ingènua mare m'indignava: Volia conèixer aquella infermera estúpida que infonia desig de sedants a tot malalt terminal que la sentia parlar. Prou d'esperes! (Jordi Casanovas)

La ingènua mare volia ___ conèixer aquella infermera meva que infonia desig de sedants a tot malalt terminal que la sentia parlar. Prou d'esperes! (el paseante)

La ingènua mare volia donar les gràcies a aquella infermera meva que repartia sedants a tot malalt terminal que la sentia parlar.Prou d'esperes! (Montse)

La ingènua mare volia donar les gràcies a aquella infermera meva que repartia sedants a dojo a tot malalt terminal que la sentia propera. Prou d’esperes! (pere)

La meva ingènua mare volia donar les gràcies a aquella infermera grega que repartia sedants a dojo a tot malalt terminal que la sentia propera. Prou d’esperes! (la raTeta Miquey)

La meva ingènua mare volia donar diners a aquella infermera grega que repartia sedants a dojo a tot malalt terminal que la sentia propera. Prou de propines! (txacoté)

Quantes incògnites per resoldre! Perdrà la seva ingenuïtat la infermera? Rebrà dineres la infermera? Descobriran a l’hospital l’ús exagerat de sedants? Aquests malalts terminals, que no s’acaben de morir?

Des d’aquí felicitem Martí en el dia del seu aniversari: Per molts anys Martí! I també pel premi que ha guanyat. Doblement felicitats! ... I també li demanem que a veure si es prodiga més en el bloc: Estirada d’orelles!

Segona volta: l'ingenu, la infermera i el malalt terminal

2009-01-18T21:24:00.007+01:00

Seguint les normes o sense seguir-les del tot, hem completat la primera volta. De l'ajuda a les ànimes hem passat al servei dels cossos: el frare s'ha convertit en infermera (altres transvestismes més radicals s'han vist). Del terror a la tendresa. Tot i que no sembla que la tendresa de l'amable (i estúpida) infermera infongui gaires bones intencions. Morirà o abans l'acomiadaran? El malat terminal deixarà de ser-ho? L'ingenu...? Bé, l'evolució ha anat així:

La curiositat em cremava. Qui era aquell frare que infonia terror a tot aquell qui el sentís anomenar?

La curiositat em cremava. Qui era aquell polític que infonia terror a tot aquell qui el sentís anomenar? (mar)

La curiositat em cremava. Qui era aquell polític que infonia terror a tot aquell qui el sentís parlar? (Montse)

La curiositat em cremava. Qui era aquell drac que infonia terror a tot aquell qui el sentís respirar? (el paseante)

La curiositat m'envalentia. Qui era aquell drac que infonia terror a tot aquell qui el sentís respirar? (fra Miquel)

La curiositat m'envalentia. Qui era aquell drac que infonia tendresa a tot aquell qui el sentia respirar? (pere)

La curiositat m'envalentia. Qui era aquell drac que infonia tendresa a tot aquell qui el sentia bramar? (gemma)

La ingenuïtat m'envalentia. Qui era aquell drac que infonia tendresa a tot veterinari qui el sentia bramar? (xurri)

La ingenuïtat m'envalentia. Qui era aquella infermera que infonia tendresa a tot veterinari qui la sentia bramar? (El veí de dalt)

La ingenuïtat m'envalentia. Qui era aquella infermera que infonia tendresa a tot malalt que la sentia parlar? (Montse)

La ingenuïtat m'envalentia. Qui era aquella infermera estúpida que infonia tendresa a tot malalt terminal que la sentia parlar? (Patricia)

La ingenuïtat m'envalentia. Matar aquella infermera estúpida que infonia tendresa a tot malalt terminal que la sentia parlar? (Jordi Casanovas)

Tindreu compassió?

Proposta per començar l'any

2009-01-11T19:41:00.002+01:00

De petita, al meu poble venien alguns frares d’un monestir veí a comprar. Em feien por, tan estranys, tan diferents, però al mateix temps volia saber més coses d’aquells personatges. Era una situació entre el vull i no vull, entre la curiositat i la por... De gran vaig trobar aquesta frase que em vaig aprendre de memòria perquè reflectia ben bé el meu estat d’ànim:

La curiositat em cremava. Qui era aquell frare que infonia terror a tot aquell qui el sentís anomenar?

Ara hauria de rellegir el llibre per trobar-la. Ja sé que és curta, però recordeu que podeu afegir (o suprimir) i que amb els frares tot és possible. I aneu a saber si amb la crisi retornarem les mirades als monestirs i a les esglésies i als seus servidors. Tremolo només de pensar-ho.

S'ha acabat la tercera volta

2009-01-11T19:08:00.004+01:00

Començàvem tal com vam acabar:

Sempre tendeixo a encomanar-me dels defectes de la família. Així doncs, em sé destinat a una situació passatgera. La tendència- tanmateix -em fa criticar els parents amb torbació.

I hem anat suavitzant la proposta fins arribar a aconseguir a un estar de benestar que hem d’atribuir al profitós període de les vacances. A veure que ens porta l’any 9.

Sempre tendeixo a encomanar-me dels defectes del veí de dalt. Així doncs, em sé destinat a una situació passatgera. La tendència- tanmateix -em fa criticar els torracollons amb torbació.
(El veí de dalt)

Sempre tendeixo a encomanar-me dels defectes del veí de dalt. Així doncs, em sé destinat a una situació de compromís. La tendència- tanmateix -em fa criticar els torracollons amb nerviosisme. (Montse )

Sempre tendeixo a encomanar-me dels defectes del veí de dalt. Així doncs, em sé destinat a una situació de compromís. L'amor -tanmateix- no em fa criticar els torracollons amb nerviosisme. (La reTeta Miquey)

Tendeixo a encomanar-me dels defectes del 2008. Així doncs, em sé destinat a una situació de compromís. L'amor -tanmateix- no em fa criticar els torracollons amb nerviosisme.
(Martí)

Tendeixo a encomanar-me dels defectes del 2008. Així doncs, em sé destinat a una situació de compromís. L'amor -tanmateix- em fa enllitar amb els torracollons amb nerviosisme.
(Gemma)

Tendeixo a encomanar-me dels defectes del 2008. Així doncs, em sé destinat a un compromís. L'amor em fa enllitar amb els torracollons amb nerviosisme.
(Txacoté)

Tendeixo a encomanar-me dels defectes. Així doncs, em sé destinat a un compromís. L'amor m'aboca als torracollons amb nerviosisme.
(Xurri)

Tendeixo a encomanar-me dels nuvis. Així doncs, em sé destinat a un compromís. L'amor m'aboca als prometatges amb nerviosisme.
(El paseante)

Tendeixo a encomanar-me de les impaciències dels nuvis. Així doncs, em sé destinat a un compromís. L'amor m'aboca als prometatges amb nerviosisme.
(Pere)

Odio encomanar-me de totes les impaciències dels nuvis. Així doncs, no em sé destinada a un compromís. L'amor m'aboca als prometatges amb nerviosisme.
(Patricia)

Odio encomanar-me de totes les impaciències dels nuvis. Així doncs, no em sé destinada a un compromís d'amor que m'aboca a prometatges de llarga durada.
(Fra Miquel)

No odio encomanar-me de totes les impaciències dels nuvis. Així doncs, no em sé destinada a un compromís d'amor que m'aboca a prometatges de llarga durada.
(Mar)

Tercera volta: la darrera oportunitat

2008-12-30T10:59:00.005+01:00

Veniem d’aquí:

Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que l'aspecte negatiu de la sogra. Així i tot em considero destinat a una situació lamentable. L'experiència- probablement- em fa escoltar les sogres amb desconfiança.

Realment hem decidit defensar una mica les sogres, però ara ens hem tret les culpes de sobre i l'hem pres amb la família. El cas és que fins que el paseante s'hi ha ficat, seguiem pensant malament de les dones. I si no, mireu, que hem dit això:

Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que els defectes de la sogra. Així i tot em considero destinat a una situació lamentable. L'experiència- probablement- em fa escoltar les sogres amb recel. (Montse)

Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que els defectes de les dones. Així i tot em considero destinat a una situació lamentable. L'experiència- probablement- em fa escoltar les amigues amb recel. (El veí de dalt)

Per utopia, tendeixo a enamorar-me de les virtuts més que els defectes de les dones. Així i tot em considero destinat a una situació lamentable. L'experiència- probablement- em fa escoltar les amigues amb torbació. (la raTeta Miquey)

Per Nadal, tendeixo a enamorar-me de les virtuts més que dels defectes de les dones. Així i tot em considero destinat a una situació passatgera. L'experiència -probablement- em fa escoltar les amigues amb torbació. (pere)

Per Nadal, tendeixo a enamorar-me de les virtuts més que dels defectes de les dones. Així doncs, em se destinat a una situació passatgera. L'experiència -probablement - em fa escoltar les amigues amb torbació. (Xurri)

Per Nadal, tendeixo a enamorar-me dels defectes de les dones. Així doncs, em se destinat a una situació passatgera. L'experiència -probablement - em fa escoltar les amigues amb torbació.(txacoté)

Per Nadal, tendeixo a encomanar-me dels defectes de la familia. Així doncs, em se destinat a una situació passatgera. L'experiència -probablement - em fa escoltar les amigues amb torbació. (martí)

Per Nadal, tendeixo a encomanar-me dels defectes de la familia. Així doncs, em se destinat a una situació passatgera. L'experiència -tanmateix - em fa escoltar les amigues amb torbació.( mar)

Per Nadal, tendeixo a encomanar-me dels defectes de la familia. Així doncs, em sé destinat a una situació passatgera. La tendència- tanmateix -em fa criticar les amigues amb torbació. (fra miquel)

Sempre tendeixo a encomanar-me dels defectes de la familia. Així doncs, em sé destinat a una situació passatgera. La tendència- tanmateix -em fa criticar els parents amb torbació. (el paseante)

Tenim la darrera oportunitat de fer un canvi més radical del text, a partir de la darrera frase, la del paseante. Creieu que tindrem temps de parlar de futbol, OVNIS o cuina? Creieu que fins i tot podriem passar de les tres frases a un haiku? Potser no tant, però en aquesta segona volta hem tornat a tocar les paraules més d'un cop i potser per això ha estat una mica més circular... voleu canviar la norma? o provem un cop més a veure si va millor?

I aneu proposant frase per la propera tongada!!!

Va, en què quedem?

segona volta, o la revenja de les sogres

2008-12-25T21:05:00.005+01:00

Aquest cop ens ha costat més – suposo que és l’efecte del solstici, que ens indueix l’aturada estacional… fins i tot els editors estem una mica aturats, oi? cap problema, anirem al ritme que us vingui de gust i que bonament puguem seguir.

Va, aquest cop veníem d’aquí:

Per temperament, més aviat tendeixo a veure les dificultats que l'aspecte amable de les coses. Així i tot, no em considero pas abocat a una situació asfixiada. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb confiança.

I, potser induïts per les perspectives nadalenques i els dinars i sopars a casa la sogra, el cas és que les hem posat una mica verdes… mireu, heu dit això:

Per covardia, més aviat tendeixo a veure les dificultats que l'aspecte amable de les coses. Així i tot, no em considero pas abocat a una situació irremeiable. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb confiança. (el paseante)

Per rebel.lia, més aviat tendeixo a veure les dificultats que l'aspecte amable de la sogra. Així i tot, no em considero pas abocat a una situació irremeiable. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb confiança. (martí)

Per rebel.lia, tendeixo a veure les dificultats més que l'aspecte amable de la sogra. Així i tot, no em considero pas abocat a una situació irremeiable. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb confiança. (gemma)

Per rebel.lia, tendeixo a veure les dificultats més que l'aspecte amable de la sogra. Així i tot, em considero abocat a una situació irremeiable. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb desconfiança. (Xurri)

Per rebel.lia, tendeixo a veure les dificultats més que l'aspecte grotesc de la sogra. Així i tot, em considero abocat a una situació irremeiable. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb desconfiança. (El veí de dalt)

Per rebel·lia, tendeixo a veure les virtuts més que l’aspecte grotesc de la sogra. Així i tot, em considero abocat a una situació irremeiable. La inconsciència –probablement- em fa mirar les sogres amb desconfiança. (pere)

Per rebel·lia, tendeixo a veure les virtuts més que l’aspecte negatiu de la sogra. Així i tot, em considero abocat a una situació inevitable. La inconsciència –probablement- em fa mirar les sogres amb desconfiança. (Montse)

Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que l’aspecte negatiu de la sogra. Així i tot, em considero abocat a una situació inevitable. L'experiència –probablement- em fa mirar les sogres amb desconfiança. (Natàlia)

Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que l'aspecte negatiu de la sogra. Així i tot em considero destinat a una situació inevitable. L'experiència- probablement- em fa mirar les sogres amb desconfiança. (fra miquel)

Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que l'aspecte negatiu de la sogra. Així i tot em considero destinat a una situació lamentable. L'experiència- probablement- em fa mirar les sogres amb desconfiança. (la raTeta Miquey)

Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que l'aspecte negatiu de la sogra. Així i tot em considero destinat a una situació lamentable. L'experiència- probablement- em fa escoltar les sogres amb desconfiança. (mar)

Bé, està clar que de moment de les sogres no ens refiem gens, malgrat els nostres instints idealistes, i que l'experiència ens anticipa un futur prou fosc... perquè no ho girem, tot això? De fet, en teoria serà fàcil si recordem que podem fer dos canvis (amb les seves concordances), que les expressions fetes són un sol canvi, i que "paraula tocada, paraula sagrada" - no hem de canviar la mateixa paraula més d'un cop per cada volta. En aquesta volta hem “retocat” la covardia i l’irremeiable del paseante, el grotesc del veí, i de nou la rebel·lia del Martí i l’inevitable de la Montse… – els canvis van molt més ràpid si anem variant el tipus de canvi.

Va, una llança a favor de les sogres? o no? en què quedem??

Tornem-hi!

2008-12-14T01:24:00.002+01:00

Per temperament, més aviat tendeixo a veure les dificultats que l'aspecte amable de les coses. Així i tot, no em considero pas abocat a una situació asfixiada. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb confiança.

Què us sembla, en què quedem?

En què ha quedat

2008-12-14T00:57:00.007+01:00

Veníem d'aquí:
Una nit blavissa, fosca i desenfrenada, ella va pescar una grip d'antologia. Hospitalitzada, hores abans fugia d'una allau de requeriments.

i heu dit això:

Una nit blavissa, fosca i desenfrenada, ella va pescar una grip d'antologia. Hospitalitzada, hores abans fugia d'una allau de requeriments inadequats. (mar)

Una nit blavissa, fosca i desenfrenada, ella va pescar un amant d'antologia. Hospitalitzada, hores abans fugia d'una allau de requeriments inadequats. (El veí de dalt)

Una nit blavissa, fosca i desenfrenada, ella va pescar un amant d'antologia. Excitada, hores abans fugia d'una allau de requeriments inadequats.( Montse)

Una nit blavissa, fosca i desenfrenada, ella va despreciar un amant d'antologia. Excitada, hores abans fugia d'una allau de requeriments inadequats. (el paseante)

Una nit inoportuna, fosca i desenfrenada, ella va despreciar un amant d'antologia. Excitada, hores abans fugia d'una allau de requeriments inadequats. (pere)

Una nit inoportuna, fosca i desenfrenada, ella va despreciar un amant d'antologia. Excitada, hores abans fugia d'una allau de requeriments judicials. (martí)

Una nit inoportuna, fosca i desenfrenada, ella va despreciar un amant d'antologia. Excitada, hores abans fugia d'una allau d'orgies judicials. (Patricia)

Una nit inoportuna, fosca i desenfrenada, ella va despreciar una amant d'antologia. Excitada, hores abans fugia d'una allau d'orgies judicials. (fra miquel)

Una nit inoportuna, fosca i desenfrenada, va despreciar una amant d'antologia. Excitada, hores abans fugia d'una allau d'orgies judicials. (Xurri)

Una nit fosca, desenfrenada, va despreciar una amant d'antologia. Excitada, hores abans fugia d'una allau d'orgies judicials. (Montse)

Una nit fosca, desenfrenada, va despreciar una amant d'antologia. Excitada, hores després fugia d'una allau d'orgies judicials. (gemma)

És a dir, que de:

L’estiu de 1974 va publicar Paràbola d’un naufragi imminent. Mesos després, moria atropellat per un camió d’escombraries.

hem quedat en:

Una nit fosca, desenfrenada, va despreciar una amant d'antologia. Excitada, hores després fugia d'una allau d'orgies judicials.

També hem quedat que: canviem de frase, farem només tres voltes per frase, i permetrem 2 canvis de cop. Puntuació i concordància: lliures!

Com que no hem rebut cap proposta de frase, obro el quadern gris per qualsevol pàgina (en particular la 560) i copio en un nou post.

Quarta volta

2008-11-30T18:10:00.003+01:00

I encara dura, la nit fosca i malaltissa. Uns quants mes:

Una nit fosca ella va pescar una grip sinfònica. Hores abans malvivía, enamorada, captiva d'un agitador de masses.

Una nit blavissa fosca ella va pescar una grip sinfònica. Hores abans malvivia, enamorada, captiva d'un agitador de masses. (mar)

Una nit blavissa fosca ella va pescar una grip sinfònica. Hores abans fugia, enamorada, captiva d'un agitador de masses. (gemma)

Una nit blavissa fosca ella va pescar una grip sinfònica. Enamorada hores abans, fugia, captiva d'un agitador de masses(fra miquel)

Una nit blavissa fosca ella va pescar una grip sinfònica. Enamorada hores abans, fugia, captiva d'un allau de masses ( El veí de dalt)

Una nit blavissa fosca ella va pescar una grip sinfònica. Hospitalitzada hores abans, fugia, captiva d'un allau de masses. (el paseante)

Una nit blavissa, fosca, ella va pescar una grip sinfònica. Hospitalitzada hores abans, fugia, captiva d'una allau de pressentiments (pere)

Una nit blavissa, fosca, ella va pescar una grip d'antologia. Hospitalitzada hores abans, fugia, captiva d'una allau de pressentiments. (Montse)

Una nit blavissa, fosca, ella va pescar una grip d'antologia. Hospitalitzada hores abans, fugia d'una allau de pressentiments. (xurri)

Una nit blavissa, fosca i desenfrenada, ella va pescar una grip d'antologia. Hospitalitzada, hores abans fugia d'una allau de pressentiments. ( martí)

Una nit blavissa, fosca i desenfrenada, ella va pescar una grip d'antologia. Hospitalitzada, hores abans fugia d'una allau de requeriments. ( la raTeta Miquey)

Aquesta volta hem fet d'un sol cop canvis als signes de puntuació a més de canvi de paraula , tot i que no hi havia unanimitat... en què quedem?

I respecte a ella.... quant de temps li durarà la grip? Seguirà fugint d'allaus diverses? Sabrem quins desenfrens l'hi han dut, a aquest hospital? Seguirà la nit, o sortirà per fi el sol? Li donaran l'alta?

Vosaltres sabreu en què quedem...

Tercera volta

2008-11-23T17:06:00.003+01:00

Ja en tenim 10 més!

Una nit de 1974 ella es va lligar un rap pudent. Mesos després malvivia, espantada, prop d'un agitador de porqueria.

Una nit de 1974 ella es va lligar un rap pudent. Anys després malvivia, espantada, prop d'un agitador de porqueria. (el pensador)

Una nit fosca ella es va lligar un rap pudent. Anys després malvivia, espantada, prop d'un agitador de porqueria. (Xurri)

Una nit fosca ella va pescar un rap pudent. Anys després malvivia, espantada, prop d'un agitador de porqueria. (gemma)

Una nit fosca ella va pescar un rap pudent. Anys després malvivia, espantada, prop d'un agitador de masses. (el paseante)

Una nit fosca ella va pescar un rap pudent. Anys després malvivia, espantada, captiva d'un agitador de masses. (martí)

Una nit fosca ella va pescar un rap simfònic. Anys després malvivia, espantada, captiva d'un agitador de masses. (marina)

Una nit fosca ella va pescar una grip simfònica. Anys després malvivia, espantada, captiva d'un agitador de masses. (Júlia)

Una nit fosca ella va pescar una grip simfònica. Anys després malvivia, enamorada, captiva d'un agitador de masses. (Montse)

Una nit fosca ella va pescar una grip simfònica. Hores després malvivia, enamorada, captiva d'un agitador de masses. (mar)

Una nit fosca ella va pescar una grip sinfònica. Hores abans malvivía, enamorada, captiva d'un agitador de masses. (fra miquel)

No heu dit res de canviar la frase; deduïm, per tant, que us sembla que encara pot donar de si?

Acabarà la grip amb ella, o l'amor acabarà amb l'agitador de masses? tindran tots dos un final simfònic? sobreviuran a la captivitat i l'agitació del moment? els hi queden anys, hores o minuts? Menjaran peix o perdius?

En què quedem?

Segona volta

2008-11-19T20:43:00.006+01:00

Ja en tenim unes quantes més:

L'estiu de 1974 va criticar Paràbola d'un polític pudent. Mesos després, malvivia espantant dins un contenidor d'escombraries.

L'agost de 1974 va criticar Paràbola d'un polític pudent. Mesos després, malvivia espantant dins un contenidor d'escombraries.(mar)

L'estiu de 1974 va criticar Paràbola d'un polític pudent. Mesos després, malvivia espantant dins un contenidor de porqueria.(Violette)

L'estiu de 1974 va criticar Paràbola d'un polític pudent. Mesos després, malvivia espantant prop d'un contenidor de porqueria.(martí)

L'hivern de 1974 va criticar Paràbola d'un polític pudent. Mesos després, malvivia espantant prop d'un contenidor de porqueria.(El veí de dalt)

L'hivern de 1974 va criticar un polític pudent. Mesos després, malvivia espantant prop d'un contenidor de porqueria.(Xurri)

L'hivern de 1974 ella va criticar un polític pudent. Mesos després, malvivia espantant prop d'un contenidor de porqueria.(gemma)

L'hivern de 1974 ella va criticar un rap pudent. Mesos després, malvivia espantant prop d'un contenidor de porqueria.(el paseante)

L'hivern de 1974 ella es va cruspir un rap pudent. Mesos després malvivia, espantant, prop d'un contenidor de porqueria.(Montse)

L'hivern de 1974 ella es va cruspir un rap pudent. Mesos després malvivia, espantada, prop d'un agitador de porqueria.(pere)

Una nit de 1974 ella es va cruspir un rap pudent. Mesos després malvivia, espantada, prop d'un agitador de porqueria.(gemma)

Una nit de 1974 ella es va lligar un rap pudent. Mesos després malvivia, espantada, prop d'un agitador de porqueria. (Júlia)

Hem pensat fer que dins de cada volta no es pugui canviar o modificar la mateixa paraula més d’un cop ("paraula canviada, paraula sagrada"), ja que potser ningú voldrà tocar determinades paraules, mentre que d'altres poden transformar-se indefinidament. Ja avisareu quan volgueu canviar la frase.

Si podeu reprimir la vostra impulsivitat i no canviar més d'una paraula cada cop... és difícil, però ho aconseguireu!

Respecte a l’ordre i freqüència de participació, quedem que no hi hagi ni ordre ni torns, però procurant no participar més d’un cop en cada volta?

Sí? No? En què quedem?

Primera volta

2008-11-16T23:12:00.002+01:00

Aqui van les 10 primeres!

L’estiu de 1974 va publicar Paràbola d’un naufragi imminent. Mesos després, moria atropellat per un camió d’escombraries.

L’estiu de 1974 va publicar Paràbola d’un naufragi imminent. Mesos després, moria espantat per un camió d’escombraries. (el pensador)

L’estiu de 1974 va publicar Paràbola d’un naufragi imminent. Mesos després, moria espantat per un contenidor d’escombraries. (mar)

L’estiu de 1974 va publicar Paràbola d’un naufragi imminent. Mesos després, moria espantat dins un contenidor d’escombraries. (gemma)

L’estiu de 1974 va publicar Paràbola d’un naufragi imminent. Mesos després, cridava espantat dins un contenidor d’escombraries. (Xurri)

L’estiu de 1974 va publicar Paràbola d’un naufragi imminent. Mesos després, malvivia espantat dins un contenidor d’escombraries. (Sani Girona Roig)

L’estiu de 1974 va criticar Paràbola d’un naufragi imminent. Mesos després, malvivia espantat dins un contenidor d’escombraries. (txacote)

L'estiu de 1974 va criticar Paràbola d'un naufragi inexistent. Mesos després, malvivia espantant dins un contenidor d'escombraries. (pere)

L'estiu de 1974 va criticar Paràbola d'un naufragi pudent. Mesos després, malvivia espantant dins un contenidor d'escombraries. (Júlia)

L'estiu de 1974 va criticar Paràbola d'un polític pudent. Mesos després, malvivia espantant dins un contenidor d'escombraries. (Pedra Lletraferida)

Pengem les instruccions una mica més polides al lateral; si no estàn prou clares, ens ho dieu i intentarem millorar-les. De moment, quedem que podeu continuar a partir de la darrera frase de Pedra Lletraferida... o no?
en què quedem?

Què? Com?

2008-11-10T22:15:00.000+01:00

En què quedem? és - o serà- fill d’un petit text, d’una petita història, que s’anirà transformant paraula a paraula segons els vostres gustos i la vostra imaginació.

Cada participant prendrà com a punt de partida la darrera frase publicada, i podrà fer-hi un sol canvi:

Moure una paraula de lloc
Canviar una paraula per una altra -amb la corresponent concordança de gènere i nombre, si s’escau
Eliminar una paraula
Afegir una paraula

En qualsevol cas, a cada intervenció només es podrà dur a terme una de les tres opcions esmentades. Els signes de puntuació en principi es poden moure, afegir o eliminar, segons calgui.

Les modificacions es poden deixar en forma de comentari; el primer canvi proposat serà publicat com el següent post.

El text de partida és aquest:

L’estiu de 1974 va publicar Paràbola d’un naufragi imminent. Mesos després, moria atropellat per un camió d’escombraries.

Bé, endavant... en què quedem????