Vaaa, d'acord! Per mi que no quedi, i Rateta, va per tú. Constatem que el paseante ja no neda, però si que estima les dones i ens fa enyorar un bidó de benzina i una caixa de mistos:
Lisbeth, saps que em caus bé i que m'agrada donar-te feines. Però has estat desapareguda dos mesos i he tingut una pila de feines. Senzillament, no es pot comptar amb tu. He hagut de pagar altres persones per cobrir la teva absència i ara mateix no tinc res.
Tot seguit la mar trenca el gel al palau dels corrents d'aire:
Lisbeth, saps QUAN em caus bé i QUAN m'agrada donar-te PETONS. Però has estat desapareguda dos mesos i he tingut una pila de feines. Senzillament, no es pot comptar amb tu. He hagut de pagar altres persones per cobrir la teva absència i ara mateix no tinc res.
Va, internautes 2.0, en què quedem?
19 de juny, 2009
01 de juny, 2009
I ara què?
vist a la Señorita Puri, que l'havia vist a a desgana, que l'havia vist a liniers, que n'és l'autorI ara què? Doncs, res: que quedem com amics....
Gràcies per tot a tothom!
25 d’abril, 2009
Segona volta, o la filosofia de les costelles futboleres
Bé, en uns dies el desencís s'ha concretat en algunes queixes - sobre cors que de virtuosos passen a ser primer malatissos i poc després ardents, sense perdre'n la tendresa, i ens hem desfet de les llàgrimes per parlar de la passió. Un gir temptatiu cap a forats equívocs ha estat ràpidament redreçat per un espontani que creuava la pantalla nedant crawl, per concretar l'autèntica revel.lació sobre les activitats que realment plauen els marits. Hem vist confessar que el matrimoni , com marxar de casa, són errors fruit de la confusió juvenil, i finalment li hem trobat una saborosa utilitat a les brases. Això sí que és filosofia de la bona. Mireu, heu dit això:
Un neix amb un cor malaltís, però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de llàgrimes un cel. És per això, amic meu, que una es promet i es casa, per sentir-se dir coses amb escalfor de brasa. El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó davant del plat.- (Jordi Casanovas)
Una neix amb un cor malaltís, però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de llàgrimes un cel. És per això, amic meu, que una es promet i es casa, per sentir-se dir coses amb escalfor de brasa. El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó davant del forat. (La RaTeta Miquey)
Una neix amb un cor ardent, però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de passió un cel.És per això, amic meu, que una es promet i es casa, per sentir-se dir coses amb escalfor de brasa.El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó davant del forat . (gemma)
Una neix amb un cor ardent, però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de passíó un cel.És per això, amic meu, que una es promet i es casa, per fer coses amb escalfor de brasa.El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó darrera del forat. (El veí de dalt)
Una neix amb un cor ardent, però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de passíó un cel.És per això, amic meu, que una es promet i es casa, per fer coses amb escalfor de brasa.El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó veient el Barça. (el nadador)
Una neix amb un cor ardent, però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de passíó un cel.És per això, amic meu, que una es confón i es casa, per decidir-se a fer coses amb escalfor de brasa.El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó veient el Barça. (xurri)
Una neix amb un cor famolenc però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de passió un cel.És per això, amic meu, que una es confon i es casa, per decidir-se a fer costelles a la brasa.El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó veient el Barça. (La raTeta Miquey)
Una neix amb un cor famolenc però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de passió un cel.És per això, amic meu, que una es confon i marxa de casa, per decidir-se a fer costelles a la brasa.El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó veient el Barça. (Violette)
Una neix amb un cor famolenc però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà, d'aquesta vida de passió, un cel.És per això, amic meu, que una es confon i marxa de casa, per poder fer costelles a la brasa.El meu difunt marit, Déu l'hagi perdonat, no obria la boca sinó veient el Barça. (Montse/Arare)
Una neix amb un cor famolenc però tendre, somniant que l'amor de discursos de filosofia farà, d'aquesta vida de passió, un cel.És per això, amic meu, que una es confon i marxa de casa, per poder fer costelles a la brasa.El meu difunt marit, Déu l'hagi perdonat, no obria la boca sinó veient el Barça. (Vicent)
Tot això canviant tres cops la paraula que inicialment era "virtuós", faltant una de les normes que tenim al marge dret de la pantalla, com ens ha fet notar Vicent. La qual cosa no és molt greu, només que pot fer que els textes canviin menys en una mateixa volta i li pot treure ritme als canvis. Clar, que tampoc duem un ritme molt dinàmic - disculpes per la part que ens toca darrera el teclat, ejem.
Bé, sóm a una vida de passió, fent costelles a la brasa i recordant un marit bocabadat que mirava el Barça. On anirem a parar? En què quedarem?
Un neix amb un cor malaltís, però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de llàgrimes un cel. És per això, amic meu, que una es promet i es casa, per sentir-se dir coses amb escalfor de brasa. El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó davant del plat.- (Jordi Casanovas)
Una neix amb un cor malaltís, però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de llàgrimes un cel. És per això, amic meu, que una es promet i es casa, per sentir-se dir coses amb escalfor de brasa. El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó davant del forat. (La RaTeta Miquey)
Una neix amb un cor ardent, però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de passió un cel.És per això, amic meu, que una es promet i es casa, per sentir-se dir coses amb escalfor de brasa.El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó davant del forat . (gemma)
Una neix amb un cor ardent, però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de passíó un cel.És per això, amic meu, que una es promet i es casa, per fer coses amb escalfor de brasa.El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó darrera del forat. (El veí de dalt)
Una neix amb un cor ardent, però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de passíó un cel.És per això, amic meu, que una es promet i es casa, per fer coses amb escalfor de brasa.El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó veient el Barça. (el nadador)
Una neix amb un cor ardent, però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de passíó un cel.És per això, amic meu, que una es confón i es casa, per decidir-se a fer coses amb escalfor de brasa.El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó veient el Barça. (xurri)
Una neix amb un cor famolenc però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de passió un cel.És per això, amic meu, que una es confon i es casa, per decidir-se a fer costelles a la brasa.El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó veient el Barça. (La raTeta Miquey)
Una neix amb un cor famolenc però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de passió un cel.És per això, amic meu, que una es confon i marxa de casa, per decidir-se a fer costelles a la brasa.El meu difunt marit, Déu m'hagi perdonat, no obria la boca sinó veient el Barça. (Violette)
Una neix amb un cor famolenc però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà, d'aquesta vida de passió, un cel.És per això, amic meu, que una es confon i marxa de casa, per poder fer costelles a la brasa.El meu difunt marit, Déu l'hagi perdonat, no obria la boca sinó veient el Barça. (Montse/Arare)
Una neix amb un cor famolenc però tendre, somniant que l'amor de discursos de filosofia farà, d'aquesta vida de passió, un cel.És per això, amic meu, que una es confon i marxa de casa, per poder fer costelles a la brasa.El meu difunt marit, Déu l'hagi perdonat, no obria la boca sinó veient el Barça. (Vicent)
Tot això canviant tres cops la paraula que inicialment era "virtuós", faltant una de les normes que tenim al marge dret de la pantalla, com ens ha fet notar Vicent. La qual cosa no és molt greu, només que pot fer que els textes canviin menys en una mateixa volta i li pot treure ritme als canvis. Clar, que tampoc duem un ritme molt dinàmic - disculpes per la part que ens toca darrera el teclat, ejem.
Bé, sóm a una vida de passió, fent costelles a la brasa i recordant un marit bocabadat que mirava el Barça. On anirem a parar? En què quedarem?
12 d’abril, 2009
Desencís: primera volta
Desencís? O principi de realitat? Tornant de vacances i en boca d'una vidua ens serveix el dil.lema en Fra Miquel, per mà de Joan Sales:
- Un neix amb un cor virtuós, però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de llàgrimes un cel. És per això, amic meu, que una es promet i es casa, per sentir-se dir coses amb escalfor de brasa. El meu difunt marit, Déu l'hagi perdonat, no obria la boca sinó davant del plat.-
I demana la rateta: en què quedem? doncs això voldríem saber...
- Un neix amb un cor virtuós, però tendre, somniant que l'amor de paraules de mel farà d'aquesta vall de llàgrimes un cel. És per això, amic meu, que una es promet i es casa, per sentir-se dir coses amb escalfor de brasa. El meu difunt marit, Déu l'hagi perdonat, no obria la boca sinó davant del plat.-
I demana la rateta: en què quedem? doncs això voldríem saber...
28 de març, 2009
I ara què?
Vist que els temes més profunds no aconsegueixen despertar del tot el vostre entusiasme, us proposo que proposeu vosaltres una frase o breu paràgraf que us estimuli - ja, ja se on anirem a parar, que a la que podeu sempre gireu cap a la mateixa banda. Però en el fons el que volem és posar-nos d'acord, oi? així doncs cal que quedem en alguna cosa.
Podeu deixar propostes de text als comentaris, i les anirem fent servir a les properes voltes.
I per fer-ho divertit i competitiu, ara m'invento una norma i us dic que la proposta número 13 serà la primera a desenvolupar. Podeu posar-ne fins a tres, però no seguides: una cada cop, i espereu que algú en faci una altre abans de tornar-hi.
I per trencar el gel i anar fent bultu, jo posaré la primera.
Us va bé? En què quedem?
Podeu deixar propostes de text als comentaris, i les anirem fent servir a les properes voltes.
I per fer-ho divertit i competitiu, ara m'invento una norma i us dic que la proposta número 13 serà la primera a desenvolupar. Podeu posar-ne fins a tres, però no seguides: una cada cop, i espereu que algú en faci una altre abans de tornar-hi.
I per trencar el gel i anar fent bultu, jo posaré la primera.
Us va bé? En què quedem?
L'estatut
Benvolguts, ja tenim estatut.
Durant aquests dies - novament molts, i això que no hem a rribat al dessitjat nombre de 10 canvis (no ens motiva el tema???) - hem fet un intent (forçat) de retornar a Catalunya des d'un fons embafat i retorçat sostingut per una estranya parella: els Masflorit de Galetarrotxa. Un parell que riu tu dels Borgia . Mireu, veníem d'aquí:
Hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, fill de Galetarrotxa. Inicialment inapetent, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos, carquinyolis i magdalenes farcides, que li provocaren una obesitat sensual.
i heu dit això:
Inicialment inapetent de magdalenes farcides, hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, fill de Galetarrotxa. Amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren una obesitat sensual (La RaTeta Miquey)
Inicialment inapetent, hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític i fill de Galetarrotxa que amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx sensual. (Montse)
Inicialment impotent, hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa que amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx sensual. (El veí de dalt)
Segurament en aquest moment es van solapar dos canvis simultanis – coses del directe – i hi vam intentar posar ordre abans d’un sant tornem-hi:
Inicialment impotent de magdalenes farcides, hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa que amb el temps s'ha anat instal•lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx sensual.
moguda pel deure amb la nació, confesso que vaig intentar forçar el retorn a la petita pàtria:
Catalunya, impotent de magdalenes farcides, és víctima de l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa. Amb el temps s'ha anat instal•lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx patriòtic. (Xurri)
Catalunya, impotent de magdalenes farcides de xocolata, és víctima de l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa. Amb el temps s'ha anat instal•lant en el garatge, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx patriòtic. (mar)
Catalunya, impotent de magdalenes farcides de xocolata i Mones del Guardiola, és víctima de l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa. Amb el temps s'ha anat instal•lant en el garatge, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx patriòtic. (La RaTeta Miquey)
I bé, al final hem quedat així. Ara inserirem aquest preàmbul al lloc corresponent de l’estatut (si us ve de gust, podeu veure com queda als comentaris), tot dessitjant que millori la comprensió del poble català més enllà de l’Ebre, i vegin que som gent senzilla, primaria, vulnerable, que ens mouen els mateixos ideals prosaïcs i comprensibles, i que per fi ens estimin tal i com som, fins i tot al sud del sud.
Durant aquests dies - novament molts, i això que no hem a rribat al dessitjat nombre de 10 canvis (no ens motiva el tema???) - hem fet un intent (forçat) de retornar a Catalunya des d'un fons embafat i retorçat sostingut per una estranya parella: els Masflorit de Galetarrotxa. Un parell que riu tu dels Borgia . Mireu, veníem d'aquí:
Hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, fill de Galetarrotxa. Inicialment inapetent, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos, carquinyolis i magdalenes farcides, que li provocaren una obesitat sensual.
i heu dit això:
Inicialment inapetent de magdalenes farcides, hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, fill de Galetarrotxa. Amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren una obesitat sensual (La RaTeta Miquey)
Inicialment inapetent, hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític i fill de Galetarrotxa que amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx sensual. (Montse)
Inicialment impotent, hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa que amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx sensual. (El veí de dalt)
Segurament en aquest moment es van solapar dos canvis simultanis – coses del directe – i hi vam intentar posar ordre abans d’un sant tornem-hi:
Inicialment impotent de magdalenes farcides, hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa que amb el temps s'ha anat instal•lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx sensual.
moguda pel deure amb la nació, confesso que vaig intentar forçar el retorn a la petita pàtria:
Catalunya, impotent de magdalenes farcides, és víctima de l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa. Amb el temps s'ha anat instal•lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx patriòtic. (Xurri)
Catalunya, impotent de magdalenes farcides de xocolata, és víctima de l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa. Amb el temps s'ha anat instal•lant en el garatge, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx patriòtic. (mar)
Catalunya, impotent de magdalenes farcides de xocolata i Mones del Guardiola, és víctima de l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa. Amb el temps s'ha anat instal•lant en el garatge, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx patriòtic. (La RaTeta Miquey)
I bé, al final hem quedat així. Ara inserirem aquest preàmbul al lloc corresponent de l’estatut (si us ve de gust, podeu veure com queda als comentaris), tot dessitjant que millori la comprensió del poble català més enllà de l’Ebre, i vegin que som gent senzilla, primaria, vulnerable, que ens mouen els mateixos ideals prosaïcs i comprensibles, i que per fi ens estimin tal i com som, fins i tot al sud del sud.
15 de març, 2009
Tercera volta: golafreria total
Bé, després d'uns quants (molts!) dies crec que hem deixat el preàmbul de l'l'Estatut d'Autonomia de Catalunya ben embafat de dolços, propens als abusos hidrocarbonats i en un estat de salut precària i plena de factors de risc. Jo no acabo de tenir clar que aquestes declaracions nutricionals no siguin rebutjades per inconstitucionals, que hi ha molts mètodes de tortura i els drets humans inclouen el de la salut. Si quedava una mica d'espiritualitat en les mans santes de les monges que feien dolços divins, també han desaparegut per convertir-se en pets... només una sensualitat d'ultima hora ens diversifica cap a la lascívia una imatge de gula excessiva...En fi, jutgeu vosaltres mateixos. Veniem d'aquí:
Castellflorit de la Roca s'ha anat engreixant en el sobrepès del temps, amb aportacions de moltes veïnes monges, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una panxa ensucrada, Galetarrotxa.
i en què ha quedat:
En Josep Masflorit i Galetarrotxa s'ha anat engreixant en el sobrepès del temps, amb aportacions de moltes veïnes monges, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una panxa ensucrada (La RaTeta Miquey.)
En Josep Masflorit, veí de Galetarrotxa s'ha anat engreixant en el sobrepès del temps, amb aportacions de moltes veïnes monges, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una panxa inabastable (El veí de dalt)
En Josep Masflorit, veí de Galetarrotxa, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de moltes veïnes monges, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una panxa inabastable. (Montse)
En Josep Masflorit, veí de Galetarrotxa, inicialment inapetent, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de moltes veïnes monges, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una panxa inabastable. (pere)
En Josep Masflorit, veí de Galetarrotxa, inicialment inapetent, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de moltes veïnes monges, de molts borregos, carquinyolis i magdalenes farcides, que li provocaren una panxa inabastable. (Sergi M. Rovira)
En Josep Masflorit, veí de Galetarrotxa, inicialment inapetent, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos, carquinyolis i magdalenes farcides, que li provocaren una panxa inabastable. (Jordi Casanovas)
Hem ingressat en Josep Masflorit, veí de Galetarrotxa. Inicialment inapetent, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos, carquinyolis i magdalenes farcides, que li provocaren una obesitat inabastable. (Xurri)
Hem ingressat a l'ex-dona d'en Josep Masflorit, fill de Galetarrotxa. Inicialment inapetent, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos, carquinyolis i magdalenes farcides, que li provocaren una obesitat inabastable. (La RaTeta Miquey)
Hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, fill de Galetarrotxa. Inicialment inapetent, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos, carquinyolis i magdalenes farcides, que li provocaren una obesitat sensual. (el nadador)
No se si us quedeu conformes i satisfets amb el preàmbul- us deixo la setmana propera per que acabeu de polir-lo, abans d'enviar-lo al parlament, i em quedo una mica preocupada pel que pensaran els extremenys quan vegin com arrenca la nostra definició patriótica.
No se, no se... en què quedem?
Castellflorit de la Roca s'ha anat engreixant en el sobrepès del temps, amb aportacions de moltes veïnes monges, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una panxa ensucrada, Galetarrotxa.
i en què ha quedat:
En Josep Masflorit i Galetarrotxa s'ha anat engreixant en el sobrepès del temps, amb aportacions de moltes veïnes monges, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una panxa ensucrada (La RaTeta Miquey.)
En Josep Masflorit, veí de Galetarrotxa s'ha anat engreixant en el sobrepès del temps, amb aportacions de moltes veïnes monges, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una panxa inabastable (El veí de dalt)
En Josep Masflorit, veí de Galetarrotxa, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de moltes veïnes monges, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una panxa inabastable. (Montse)
En Josep Masflorit, veí de Galetarrotxa, inicialment inapetent, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de moltes veïnes monges, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una panxa inabastable. (pere)
En Josep Masflorit, veí de Galetarrotxa, inicialment inapetent, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de moltes veïnes monges, de molts borregos, carquinyolis i magdalenes farcides, que li provocaren una panxa inabastable. (Sergi M. Rovira)
En Josep Masflorit, veí de Galetarrotxa, inicialment inapetent, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos, carquinyolis i magdalenes farcides, que li provocaren una panxa inabastable. (Jordi Casanovas)
Hem ingressat en Josep Masflorit, veí de Galetarrotxa. Inicialment inapetent, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos, carquinyolis i magdalenes farcides, que li provocaren una obesitat inabastable. (Xurri)
Hem ingressat a l'ex-dona d'en Josep Masflorit, fill de Galetarrotxa. Inicialment inapetent, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos, carquinyolis i magdalenes farcides, que li provocaren una obesitat inabastable. (La RaTeta Miquey)
Hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, fill de Galetarrotxa. Inicialment inapetent, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos, carquinyolis i magdalenes farcides, que li provocaren una obesitat sensual. (el nadador)
No se si us quedeu conformes i satisfets amb el preàmbul- us deixo la setmana propera per que acabeu de polir-lo, abans d'enviar-lo al parlament, i em quedo una mica preocupada pel que pensaran els extremenys quan vegin com arrenca la nostra definició patriótica.
No se, no se... en què quedem?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
