25 de gener, 2009

A la tercera va la vençuda

Resulta que vam acabar tement una desgràcia i ara la situació no només s’ha calmat sinó que la infermera ja no és estúpida sinó grega (potser continua sent estúpida, però); sabem que la tendresa de la infermera era en forma de sedants, així qualsevol!; el que suposàvem ingenu s’ha transformat en mare igualment ingènua (potser la mare ha matat l’ingenu o és ell qui explica la història de la mare?); o és l’ingenu qui ara explica els pensaments de la mare...? de la mare de la raTeta? Buf!

La ingenuïtat m'envalentia. Matar aquella infermera estúpida que infonia tendresa a tot malalt terminal que la sentia parlar?

La ingenuïtat m'envalentia. Volia conèixer aquella infermera estúpida que infonia tendresa a tot malalt terminal que la sentia parlar. (fra miquel)

La ingenuïtat m'envalentia. Volia coneixer aquella infermera estúpida que infonia desig a tot malalt terminal que la sentia parlar. (la raTeta Mikey)

La ingenuïtat m'indignava. Volia coneixer aquella infermera estúpida que infonia desig de sedants a tot malalt terminal que la sentia parlar. (xurri)

La ingenuïtat m'indignava. Volia conèixer aquella infermera estúpida que infonia desig de sedants a tot malalt terminal que la sentia parlar. Prou d'esperes! (pere)

La ingènua mare m'indignava: Volia conèixer aquella infermera estúpida que infonia desig de sedants a tot malalt terminal que la sentia parlar. Prou d'esperes! (Jordi Casanovas)

La ingènua mare volia ___ conèixer aquella infermera meva que infonia desig de sedants a tot malalt terminal que la sentia parlar. Prou d'esperes! (el paseante)

La ingènua mare volia donar les gràcies a aquella infermera meva que repartia sedants a tot malalt terminal que la sentia parlar.Prou d'esperes! (Montse)

La ingènua mare volia donar les gràcies a aquella infermera meva que repartia sedants a dojo a tot malalt terminal que la sentia propera. Prou d’esperes! (pere)

La meva ingènua mare volia donar les gràcies a aquella infermera grega que repartia sedants a dojo a tot malalt terminal que la sentia propera. Prou d’esperes! (la raTeta Miquey)

La meva ingènua mare volia donar diners a aquella infermera grega que repartia sedants a dojo a tot malalt terminal que la sentia propera. Prou de propines! (txacoté)

Quantes incògnites per resoldre! Perdrà la seva ingenuïtat la infermera? Rebrà dineres la infermera? Descobriran a l’hospital l’ús exagerat de sedants? Aquests malalts terminals, que no s’acaben de morir?

Des d’aquí felicitem Martí en el dia del seu aniversari: Per molts anys Martí! I també pel premi que ha guanyat. Doblement felicitats! ... I també li demanem que a veure si es prodiga més en el bloc: Estirada d’orelles!

18 de gener, 2009

Segona volta: l'ingenu, la infermera i el malalt terminal

Seguint les normes o sense seguir-les del tot, hem completat la primera volta. De l'ajuda a les ànimes hem passat al servei dels cossos: el frare s'ha convertit en infermera (altres transvestismes més radicals s'han vist). Del terror a la tendresa. Tot i que no sembla que la tendresa de l'amable (i estúpida) infermera infongui gaires bones intencions. Morirà o abans l'acomiadaran? El malat terminal deixarà de ser-ho? L'ingenu...? Bé, l'evolució ha anat així:


La curiositat em cremava. Qui era aquell frare que infonia terror a tot aquell qui el sentís anomenar?

La curiositat em cremava. Qui era aquell polític que infonia terror a tot aquell qui el sentís anomenar? (mar)

La curiositat em cremava. Qui era aquell polític que infonia terror a tot aquell qui el sentís parlar? (Montse)

La curiositat em cremava. Qui era aquell drac que infonia terror a tot aquell qui el sentís respirar? (el paseante)

La curiositat m'envalentia. Qui era aquell drac que infonia terror a tot aquell qui el sentís respirar? (fra Miquel)

La curiositat m'envalentia. Qui era aquell drac que infonia tendresa a tot aquell qui el sentia respirar? (pere)

La curiositat m'envalentia. Qui era aquell drac que infonia tendresa a tot aquell qui el sentia bramar? (gemma)

La ingenuïtat m'envalentia. Qui era aquell drac que infonia tendresa a tot veterinari qui el sentia bramar? (xurri)

La ingenuïtat m'envalentia. Qui era aquella infermera que infonia tendresa a tot veterinari qui la sentia bramar? (El veí de dalt)

La ingenuïtat m'envalentia. Qui era aquella infermera que infonia tendresa a tot malalt que la sentia parlar? (Montse)

La ingenuïtat m'envalentia. Qui era aquella infermera estúpida que infonia tendresa a tot malalt terminal que la sentia parlar? (Patricia)

La ingenuïtat m'envalentia. Matar aquella infermera estúpida que infonia tendresa a tot malalt terminal que la sentia parlar? (Jordi Casanovas)

Tindreu compassió?

11 de gener, 2009

Proposta per començar l'any

De petita, al meu poble venien alguns frares d’un monestir veí a comprar. Em feien por, tan estranys, tan diferents, però al mateix temps volia saber més coses d’aquells personatges. Era una situació entre el vull i no vull, entre la curiositat i la por... De gran vaig trobar aquesta frase que em vaig aprendre de memòria perquè reflectia ben bé el meu estat d’ànim:

La curiositat em cremava. Qui era aquell frare que infonia terror a tot aquell qui el sentís anomenar?

Ara hauria de rellegir el llibre per trobar-la. Ja sé que és curta, però recordeu que podeu afegir (o suprimir) i que amb els frares tot és possible. I aneu a saber si amb la crisi retornarem les mirades als monestirs i a les esglésies i als seus servidors. Tremolo només de pensar-ho.

S'ha acabat la tercera volta

Començàvem tal com vam acabar:

Sempre tendeixo a encomanar-me dels defectes de la família. Així doncs, em sé destinat a una situació passatgera. La tendència- tanmateix -em fa criticar els parents amb torbació.

I hem anat suavitzant la proposta fins arribar a aconseguir a un estar de benestar que hem d’atribuir al profitós període de les vacances. A veure que ens porta l’any 9.

Sempre tendeixo a encomanar-me dels defectes del veí de dalt. Així doncs, em sé destinat a una situació passatgera. La tendència- tanmateix -em fa criticar els torracollons amb torbació.
(El veí de dalt)

Sempre tendeixo a encomanar-me dels defectes del veí de dalt. Així doncs, em sé destinat a una situació de compromís. La tendència- tanmateix -em fa criticar els torracollons amb nerviosisme. (Montse )

Sempre tendeixo a encomanar-me dels defectes del veí de dalt. Així doncs, em sé destinat a una situació de compromís. L'amor -tanmateix- no em fa criticar els torracollons amb nerviosisme. (La reTeta Miquey)

Tendeixo a encomanar-me dels defectes del 2008. Així doncs, em sé destinat a una situació de compromís. L'amor -tanmateix- no em fa criticar els torracollons amb nerviosisme.
(Martí)

Tendeixo a encomanar-me dels defectes del 2008. Així doncs, em sé destinat a una situació de compromís. L'amor -tanmateix- em fa enllitar amb els torracollons amb nerviosisme.
(Gemma)

Tendeixo a encomanar-me dels defectes del 2008. Així doncs, em sé destinat a un compromís. L'amor em fa enllitar amb els torracollons amb nerviosisme.
(Txacoté)

Tendeixo a encomanar-me dels defectes. Així doncs, em sé destinat a un compromís. L'amor m'aboca als torracollons amb nerviosisme.
(Xurri)

Tendeixo a encomanar-me dels nuvis. Així doncs, em sé destinat a un compromís. L'amor m'aboca als prometatges amb nerviosisme.
(El paseante)

Tendeixo a encomanar-me de les impaciències dels nuvis. Així doncs, em sé destinat a un compromís. L'amor m'aboca als prometatges amb nerviosisme.
(Pere)

Odio encomanar-me de totes les impaciències dels nuvis. Així doncs, no em sé destinada a un compromís. L'amor m'aboca als prometatges amb nerviosisme.
(Patricia)

Odio encomanar-me de totes les impaciències dels nuvis. Així doncs, no em sé destinada a un compromís d'amor que m'aboca a prometatges de llarga durada.
(Fra Miquel)

No odio encomanar-me de totes les impaciències dels nuvis. Així doncs, no em sé destinada a un compromís d'amor que m'aboca a prometatges de llarga durada.
(Mar)