30 de desembre, 2008

Tercera volta: la darrera oportunitat

Veniem d’aquí:

Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que l'aspecte negatiu de la sogra. Així i tot em considero destinat a una situació lamentable. L'experiència- probablement- em fa escoltar les sogres amb desconfiança.

Realment hem decidit defensar una mica les sogres, però ara ens hem tret les culpes de sobre i l'hem pres amb la família. El cas és que fins que el paseante s'hi ha ficat, seguiem pensant malament de les dones. I si no, mireu, que hem dit això:

Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que els defectes de la sogra. Així i tot em considero destinat a una situació lamentable. L'experiència- probablement- em fa escoltar les sogres amb recel. (Montse)

Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que els defectes de les dones. Així i tot em considero destinat a una situació lamentable. L'experiència- probablement- em fa escoltar les amigues amb recel. (El veí de dalt)

Per utopia, tendeixo a enamorar-me de les virtuts més que els defectes de les dones. Així i tot em considero destinat a una situació lamentable. L'experiència- probablement- em fa escoltar les amigues amb torbació. (la raTeta Miquey)

Per Nadal, tendeixo a enamorar-me de les virtuts més que dels defectes de les dones. Així i tot em considero destinat a una situació passatgera. L'experiència -probablement- em fa escoltar les amigues amb torbació. (pere)

Per Nadal, tendeixo a enamorar-me de les virtuts més que dels defectes de les dones. Així doncs, em se destinat a una situació passatgera. L'experiència -probablement - em fa escoltar les amigues amb torbació. (Xurri)

Per Nadal, tendeixo a enamorar-me dels defectes de les dones. Així doncs, em se destinat a una situació passatgera. L'experiència -probablement - em fa escoltar les amigues amb torbació.(txacoté)

Per Nadal, tendeixo a encomanar-me dels defectes de la familia. Així doncs, em se destinat a una situació passatgera. L'experiència -probablement - em fa escoltar les amigues amb torbació. (martí)

Per Nadal, tendeixo a encomanar-me dels defectes de la familia. Així doncs, em se destinat a una situació passatgera. L'experiència -tanmateix - em fa escoltar les amigues amb torbació.( mar)

Per Nadal, tendeixo a encomanar-me dels defectes de la familia. Així doncs, em sé destinat a una situació passatgera. La tendència- tanmateix -em fa criticar les amigues amb torbació. (fra miquel)

Sempre tendeixo a encomanar-me dels defectes de la familia. Així doncs, em sé destinat a una situació passatgera. La tendència- tanmateix -em fa criticar els parents amb torbació. (el paseante)

Tenim la darrera oportunitat de fer un canvi més radical del text, a partir de la darrera frase, la del paseante. Creieu que tindrem temps de parlar de futbol, OVNIS o cuina? Creieu que fins i tot podriem passar de les tres frases a un haiku? Potser no tant, però en aquesta segona volta hem tornat a tocar les paraules més d'un cop i potser per això ha estat una mica més circular... voleu canviar la norma? o provem un cop més a veure si va millor?

I aneu proposant frase per la propera tongada!!!

Va, en què quedem?

25 de desembre, 2008

segona volta, o la revenja de les sogres

Aquest cop ens ha costat més – suposo que és l’efecte del solstici, que ens indueix l’aturada estacional… fins i tot els editors estem una mica aturats, oi? cap problema, anirem al ritme que us vingui de gust i que bonament puguem seguir.

Va, aquest cop veníem d’aquí:

Per temperament, més aviat tendeixo a veure les dificultats que l'aspecte amable de les coses. Així i tot, no em considero pas abocat a una situació asfixiada. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb confiança.

I, potser induïts per les perspectives nadalenques i els dinars i sopars a casa la sogra, el cas és que les hem posat una mica verdes… mireu, heu dit això:

Per covardia, més aviat tendeixo a veure les dificultats que l'aspecte amable de les coses. Així i tot, no em considero pas abocat a una situació irremeiable. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb confiança. (el paseante)

Per rebel.lia, més aviat tendeixo a veure les dificultats que l'aspecte amable de la sogra. Així i tot, no em considero pas abocat a una situació irremeiable. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb confiança. (martí)

Per rebel.lia, tendeixo a veure les dificultats més que l'aspecte amable de la sogra. Així i tot, no em considero pas abocat a una situació irremeiable. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb confiança. (gemma)

Per rebel.lia, tendeixo a veure les dificultats més que l'aspecte amable de la sogra. Així i tot, em considero abocat a una situació irremeiable. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb desconfiança. (Xurri)

Per rebel.lia, tendeixo a veure les dificultats més que l'aspecte grotesc de la sogra. Així i tot, em considero abocat a una situació irremeiable. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb desconfiança. (El veí de dalt)

Per rebel·lia, tendeixo a veure les virtuts més que l’aspecte grotesc de la sogra. Així i tot, em considero abocat a una situació irremeiable. La inconsciència –probablement- em fa mirar les sogres amb desconfiança. (pere)

Per rebel·lia, tendeixo a veure les virtuts més que l’aspecte negatiu de la sogra. Així i tot, em considero abocat a una situació inevitable. La inconsciència –probablement- em fa mirar les sogres amb desconfiança. (Montse)

Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que l’aspecte negatiu de la sogra. Així i tot, em considero abocat a una situació inevitable. L'experiència –probablement- em fa mirar les sogres amb desconfiança. (Natàlia)

Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que l'aspecte negatiu de la sogra. Així i tot em considero destinat a una situació inevitable. L'experiència- probablement- em fa mirar les sogres amb desconfiança. (fra miquel)

Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que l'aspecte negatiu de la sogra. Així i tot em considero destinat a una situació lamentable. L'experiència- probablement- em fa mirar les sogres amb desconfiança. (la raTeta Miquey)

Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que l'aspecte negatiu de la sogra. Així i tot em considero destinat a una situació lamentable. L'experiència- probablement- em fa escoltar les sogres amb desconfiança. (mar)

Bé, està clar que de moment de les sogres no ens refiem gens, malgrat els nostres instints idealistes, i que l'experiència ens anticipa un futur prou fosc... perquè no ho girem, tot això? De fet, en teoria serà fàcil si recordem que podem fer dos canvis (amb les seves concordances), que les expressions fetes són un sol canvi, i que "paraula tocada, paraula sagrada" - no hem de canviar la mateixa paraula més d'un cop per cada volta. En aquesta volta hem “retocat” la covardia i l’irremeiable del paseante, el grotesc del veí, i de nou la rebel·lia del Martí i l’inevitable de la Montse… – els canvis van molt més ràpid si anem variant el tipus de canvi.

Va, una llança a favor de les sogres? o no? en què quedem??

14 de desembre, 2008

Tornem-hi!

Per temperament, més aviat tendeixo a veure les dificultats que l'aspecte amable de les coses. Així i tot, no em considero pas abocat a una situació asfixiada. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb confiança.

Què us sembla, en què quedem?

En què ha quedat

Veníem d'aquí:
Una nit blavissa, fosca i desenfrenada, ella va pescar una grip d'antologia. Hospitalitzada, hores abans fugia d'una allau de requeriments.

i heu dit això:

Una nit blavissa, fosca i desenfrenada, ella va pescar una grip d'antologia. Hospitalitzada, hores abans fugia d'una allau de requeriments inadequats. (mar)

Una nit blavissa, fosca i desenfrenada, ella va pescar un amant d'antologia. Hospitalitzada, hores abans fugia d'una allau de requeriments inadequats. (El veí de dalt)

Una nit blavissa, fosca i desenfrenada, ella va pescar un amant d'antologia. Excitada, hores abans fugia d'una allau de requeriments inadequats.( Montse)

Una nit blavissa, fosca i desenfrenada, ella va despreciar un amant d'antologia. Excitada, hores abans fugia d'una allau de requeriments inadequats. (el paseante)

Una nit inoportuna, fosca i desenfrenada, ella va despreciar un amant d'antologia. Excitada, hores abans fugia d'una allau de requeriments inadequats. (pere)

Una nit inoportuna, fosca i desenfrenada, ella va despreciar un amant d'antologia. Excitada, hores abans fugia d'una allau de requeriments judicials. (martí)

Una nit inoportuna, fosca i desenfrenada, ella va despreciar un amant d'antologia. Excitada, hores abans fugia d'una allau d'orgies judicials. (Patricia)

Una nit inoportuna, fosca i desenfrenada, ella va despreciar una amant d'antologia. Excitada, hores abans fugia d'una allau d'orgies judicials. (fra miquel)

Una nit inoportuna, fosca i desenfrenada, va despreciar una amant d'antologia. Excitada, hores abans fugia d'una allau d'orgies judicials. (Xurri)

Una nit fosca, desenfrenada, va despreciar una amant d'antologia. Excitada, hores abans fugia d'una allau d'orgies judicials. (Montse)

Una nit fosca, desenfrenada, va despreciar una amant d'antologia. Excitada, hores després fugia d'una allau d'orgies judicials. (gemma)

És a dir, que de:

L’estiu de 1974 va publicar Paràbola d’un naufragi imminent. Mesos després, moria atropellat per un camió d’escombraries.

hem quedat en:

Una nit fosca, desenfrenada, va despreciar una amant d'antologia. Excitada, hores després fugia d'una allau d'orgies judicials.

També hem quedat que: canviem de frase, farem només tres voltes per frase, i permetrem 2 canvis de cop. Puntuació i concordància: lliures!

Com que no hem rebut cap proposta de frase, obro el quadern gris per qualsevol pàgina (en particular la 560) i copio en un nou post.