15 de febrer, 2009

Segona volta, la més dolça de les pàtries

Hem començat la reforma molt forts, a cop de sabre, i reconeixent les nostres febleses i defalliments, però després de fer palés el nostre compromís solidari amb el sud de la península, hem reaccionat ràpidament per radicalitzar-nos a un ferotge independentisme que primer ens ha centrat a Castellflorit (lloc entranyable i afeccionat a la pastisseria) i després a la cèlebre, nostrada i ensucrada Galetarrotxa. Em temo, no obstant, que en aquest procés ens ha menat una certa obsessió panxacontenta, de mans femenines i espirituals, que pot arribar a ésser - per dolcíssima- embafant i atordidora, al menys com a principal o destacat llegat cultural.

Mireu, des d'aquí:

Catalunya s'ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d'acollida.

heu dit això:

Catalunya s'ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions, cultures i cops de sabre, que hi han trobat una terra defallida. (martí)

Catalunya ha anat fent, en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions, cultures i cops de sabre, que hi han trobat una terra defallida, Extremadura. ( Jordi Casanovas)

Castellflorit de la Roca ha anat fent, en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions, carquinyolis i cops de sabre, que hi han trobat una terra defallida, Extremadura. (El veí de dalt)

Castellflorit de la Roca ha anat fent, en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una terra defallida, Extremadura. ( Montse)

Castellflorit de la Roca s'ha anat refent, en el decurs del temps amb les innovacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una terra defallida, Extremadura. ( pere)

Castellflorit de la Roca s'ha anat refent, en el decurs del temps amb les innovacions de moltes veïnes, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una terra ensucrada, Extremadura. ( Sergi M. Rovira)

Castellflorit de la Roca s'ha anat perfumant, en el decurs del temps amb innovacions de moltes veïnes, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una terra ensucrada, Galetarrotxa. (Carme)

Castellflorit de la Roca s'ha anat penjant, en el decurs del temps, amb aportacions de moltes veïnes, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una terra ensucrada, Galetarrotxa. (zel)

Castellflorit de la Roca s'ha anat penjant en el sobrepès del temps, amb aportacions de moltes veïnes, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una panxa ensucrada, galetarrotxa. ( Xurri)

Castellflorit de la Roca s'ha anat engreixant en el sobrepès del temps, amb aportacions de moltes veïnes monges, de moltes tradicions, carquinyolis i magdalenes farcides, que hi han trobat una panxa ensucrada, Galetarrotxa. ( Vicent)

A part de recordar-vos que hem de procurar no tocar la mateixa paraula més d'un cop dins una mateixa volta de comentaris, realment voleu dir que les madalenes i els carquinyolis han de guiar la declaració de principis del nostre petit país?

Si és això el que voleu, res a dir, però... què més dieu?

En què quedem?

02 de febrer, 2009

Fem pàtria, o què?

No acabem de veure clar com ha quedat el redactat del preàmbul de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya... pensem que potser necessita alguna correcció, coses de precissió, fons o estil... què us sembla, no es pot millorar? en què quedem?

Catalunya s'ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d'acollida.

Amb la música, al carrer

Malgrat sembla que aquesta història no ha estimulat ja massa comentaris, el cas és que l’infermera que repartia calmants s’ha revelat com un espècimen de gronya cagronya, s’ha posat a fer la primera pela, i la mare (ingènua) immediatament a posar-hi la seva petita contribució. Però quan la grega s’ha posat a cantar, la mare s’ha transformat en un ésser sàdic i agressiu disposat a extreure queixals sense pietat, i sense sedants ni anestèsia– n’hi havia prou amb l’amenaça de cantar versions d’en Theodorakis, o pitjor, de vendre-les als pacients, si udolaven… al final els malalts ja no gosaven ser terminals, la dentista ja en tenia prou d’aquella música i tot plegat ha acabat com la vida mateixa, en un ERE… mireu, veníeu d’aquí:

La meva ingènua mare volia donar diners a aquella infermera grega que repartia sedants a dojo a tot malalt terminal que la sentia propera. Prou de propines!


I heu dit aixó:

La meva ingènua mare volia donar diners a aquella infermera grega que repartia sedants a dojo a tot malalt terminal que la sentia cantar. Prou de tortures! (martí)

La meva ingènua mare volia donar diners a aquella infermera grega que repartia CDs de Theodorakis a tot malalt terminal que la sentia cantar. Prou de tortures! (pere)

La meva ingènua dentista volia donar diners a aquella infermera grega que venia CDs de Theodorakis a tot malalt terminal que la sentia cantar. Prou de tortures! (xurri)

La meva ingènua dentista volia conèixer aquella infermera grega que venia CDs de Theodorakis a tot malalt que la sentia cantar. Prou de tortures! (Montse)

La meva ingènua dentista volia conèixer aquella infermera grega que venia CDs de Theodorakis a tot malalt que la sentia udolar . Prou de tortures! (la raTeta Miquey)ha dit...

La meva ingènua dentista volia despatxar aquella infermera grega que venia CDs de Theodorakis a tot malalt que udolava. Prou de tortures! (txacoté)

I ara, creiem que per estimular la participació no hi ha res com apel.lar al vostre esperit patriòtic, i així doncs, us deixem un nou missatge, a veure en què quedem...