Veniem d’aquí:
Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que l'aspecte negatiu de la sogra. Així i tot em considero destinat a una situació lamentable. L'experiència- probablement- em fa escoltar les sogres amb desconfiança.
Realment hem decidit defensar una mica les sogres, però ara ens hem tret les culpes de sobre i l'hem pres amb la família. El cas és que fins que el paseante s'hi ha ficat, seguiem pensant malament de les dones. I si no, mireu, que hem dit això:
Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que els defectes de la sogra. Així i tot em considero destinat a una situació lamentable. L'experiència- probablement- em fa escoltar les sogres amb recel. (Montse)
Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que els defectes de les dones. Així i tot em considero destinat a una situació lamentable. L'experiència- probablement- em fa escoltar les amigues amb recel. (El veí de dalt)
Per utopia, tendeixo a enamorar-me de les virtuts més que els defectes de les dones. Així i tot em considero destinat a una situació lamentable. L'experiència- probablement- em fa escoltar les amigues amb torbació. (la raTeta Miquey)
Per Nadal, tendeixo a enamorar-me de les virtuts més que dels defectes de les dones. Així i tot em considero destinat a una situació passatgera. L'experiència -probablement- em fa escoltar les amigues amb torbació. (pere)
Per Nadal, tendeixo a enamorar-me de les virtuts més que dels defectes de les dones. Així doncs, em se destinat a una situació passatgera. L'experiència -probablement - em fa escoltar les amigues amb torbació. (Xurri)
Per Nadal, tendeixo a enamorar-me dels defectes de les dones. Així doncs, em se destinat a una situació passatgera. L'experiència -probablement - em fa escoltar les amigues amb torbació.(txacoté)
Per Nadal, tendeixo a encomanar-me dels defectes de la familia. Així doncs, em se destinat a una situació passatgera. L'experiència -probablement - em fa escoltar les amigues amb torbació. (martí)
Per Nadal, tendeixo a encomanar-me dels defectes de la familia. Així doncs, em se destinat a una situació passatgera. L'experiència -tanmateix - em fa escoltar les amigues amb torbació.( mar)
Per Nadal, tendeixo a encomanar-me dels defectes de la familia. Així doncs, em sé destinat a una situació passatgera. La tendència- tanmateix -em fa criticar les amigues amb torbació. (fra miquel)
Sempre tendeixo a encomanar-me dels defectes de la familia. Així doncs, em sé destinat a una situació passatgera. La tendència- tanmateix -em fa criticar els parents amb torbació. (el paseante)
Tenim la darrera oportunitat de fer un canvi més radical del text, a partir de la darrera frase, la del paseante. Creieu que tindrem temps de parlar de futbol, OVNIS o cuina? Creieu que fins i tot podriem passar de les tres frases a un haiku? Potser no tant, però en aquesta segona volta hem tornat a tocar les paraules més d'un cop i potser per això ha estat una mica més circular... voleu canviar la norma? o provem un cop més a veure si va millor?
I aneu proposant frase per la propera tongada!!!
Va, en què quedem?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
Doncs passem de sogres a parents i ara només falten... els veïns blocaires! (I després d'aquesta tongada proposo canviae frase: que cadascú en proposi una i la Xurri esculli, no?)
Sempre tendeixo a encomanar-me dels defectes del veí de dalt. Així doncs, em sé destinat a una situació passatgera. La tendència- tanmateix -em fa criticar els torracollonsamb torbació.
Sempre tendeixo a encomanar-me dels defectes del veí de dalt. Així doncs, em sé destinat a una situació de compromís. La tendència- tanmateix -em fa criticar els torracollons amb nerviosisme.
Sempre tendeixo a encomanar-me dels defectes del veí de dalt. Així doncs, em sé destinat a una situació de compromís. L'AMOR -tanmateix- NO em fa criticar els torracollons amb nerviosisme.
Començo a perdre'm dins la confussió de la frase
Passeu un bon Cap d'Any!!!
--- Tendeixo a encomanar-me dels defectes del 2008. Així doncs, em sé destinat a una situació de compromís. L'amor -tanmateix- no em fa criticar els torracollons amb nerviosisme.
Que tingueu un bon cap d'any!
Tendeixo a encomanar-me dels defectes del 2008. Així doncs, em sé destinat a una situació de compromís. L'amor -tanmateix- em fa enllitar amb els torracollons amb nerviosisme.
Tendeixo a encomanar-me dels defectes del 2008. Així doncs, em sé destinat a un compromís. L'amor em fa enllitar amb els torracollons amb nerviosisme.
Tendeixo a encomanar-me dels defectes. Així doncs, em sé destinat a un compromís. L'amor m'aboca als torracollons amb nerviosisme.
Tendeixo a encomanar-me dels nuvis. Així doncs, em sé destinat a un compromís. L'amor m'aboca als prometatges amb nerviosisme.
Tendeixo a encomanar-me de les impaciències dels nuvis. Així doncs, em sé destinat a un compromís. L'amor m'aboca als prometatges amb nerviosisme.
Odio encomanar-me de totes les impaciències dels nuvis. Així doncs, no em sé desstinada a un compromís. L'amor m'aboca als prometatges amb nerviosisme.
Ja sé xurri que et vaig prometre que m'encarregaria una mica dels assumptes del bloc, però ja saps que aquestes setmanes he estat molt ocupada, les vacances forçades a Siena, la història de la meva germana... Et prometo que a partir d'ara faré bondat. ¿Puc proposar una frase? És del nom de la rosa. Diu així:
"La curiositat em cremava. Qui era aquell frare queinfonia terror a tot aquell qui el sentís anomenar?"
I Bones festes a tothom.
Odio encomanar-me de totes les impaciències dels nuvis. Així doncs, no em sé destinada a un compromís d'amor que m'aboca a prometatges de llarga durada.
Sí, ja sé. potser he canviat massa coses, però, es fa difícil aquí al final no canviar alguna paraula que ja s'ha canviat abans. Els paràgrafs haurien de ser més llargs o hauríem de trobar una formula que permetés aquests dobles canvis que ja fem.
No tinc cap frase, però si en trobo alguna en el llibre que estic llegint i encara no hem començat una altre ja la proposaré.
De tota manera la de la Patrícia em sembla bé.
Patrícia, no es pot afegir la continuació de la frase o l'anterior? Ho dic per fer-ho més llarg
Em sembla molt bona la frase que ha proposat la Patricia.
No n'afegiu cap altra a l'actual, que ja en portem onze...
s'han portat bé, els Reis?
No odio encomanar-me de totes les impaciències dels nuvis. Així doncs, no em sé destinada a un compromís d'amor que m'aboca a prometatges de llarga durada.
Ja sé que vaig tard... però Feliç any a tots
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada