Resulta que vam acabar tement una desgràcia i ara la situació no només s’ha calmat sinó que la infermera ja no és estúpida sinó grega (potser continua sent estúpida, però); sabem que la tendresa de la infermera era en forma de sedants, així qualsevol!; el que suposàvem ingenu s’ha transformat en mare igualment ingènua (potser la mare ha matat l’ingenu o és ell qui explica la història de la mare?); o és l’ingenu qui ara explica els pensaments de la mare...? de la mare de la raTeta? Buf!
La ingenuïtat m'envalentia. Matar aquella infermera estúpida que infonia tendresa a tot malalt terminal que la sentia parlar?
La ingenuïtat m'envalentia. Volia conèixer aquella infermera estúpida que infonia tendresa a tot malalt terminal que la sentia parlar. (fra miquel)
La ingenuïtat m'envalentia. Volia coneixer aquella infermera estúpida que infonia desig a tot malalt terminal que la sentia parlar. (la raTeta Mikey)
La ingenuïtat m'indignava. Volia coneixer aquella infermera estúpida que infonia desig de sedants a tot malalt terminal que la sentia parlar. (xurri)
La ingenuïtat m'indignava. Volia conèixer aquella infermera estúpida que infonia desig de sedants a tot malalt terminal que la sentia parlar. Prou d'esperes! (pere)
La ingènua mare m'indignava: Volia conèixer aquella infermera estúpida que infonia desig de sedants a tot malalt terminal que la sentia parlar. Prou d'esperes! (Jordi Casanovas)
La ingènua mare volia ___ conèixer aquella infermera meva que infonia desig de sedants a tot malalt terminal que la sentia parlar. Prou d'esperes! (el paseante)
La ingènua mare volia donar les gràcies a aquella infermera meva que repartia sedants a tot malalt terminal que la sentia parlar.Prou d'esperes! (Montse)
La ingènua mare volia donar les gràcies a aquella infermera meva que repartia sedants a dojo a tot malalt terminal que la sentia propera. Prou d’esperes! (pere)
La meva ingènua mare volia donar les gràcies a aquella infermera grega que repartia sedants a dojo a tot malalt terminal que la sentia propera. Prou d’esperes! (la raTeta Miquey)
La meva ingènua mare volia donar diners a aquella infermera grega que repartia sedants a dojo a tot malalt terminal que la sentia propera. Prou de propines! (txacoté)
Quantes incògnites per resoldre! Perdrà la seva ingenuïtat la infermera? Rebrà dineres la infermera? Descobriran a l’hospital l’ús exagerat de sedants? Aquests malalts terminals, que no s’acaben de morir?
Des d’aquí felicitem Martí en el dia del seu aniversari: Per molts anys Martí! I també pel premi que ha guanyat. Doblement felicitats! ... I també li demanem que a veure si es prodiga més en el bloc: Estirada d’orelles!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Moltes gràcies per compartir-ho!
... estirada d'orelles recibida ;-)
La meva ingènua mare volia donar diners a aquella infermera grega que repartia sedants a dojo a tot malalt terminal que la sentia cantar. Prou de tortures!
La meva ingènua mare volia donar diners a aquella infermera grega que repartia CDs de Theodorakis a tot malalt terminal que la sentia cantar. Prou de tortures!
La meva ingènua dentista volia donar diners a aquella infermera grega que venia CDs de Theodorakis a tot malalt terminal que la sentia cantar. Prou de tortures!
La meva ingènua dentista volia conèixer aquella infermera grega que venia CDs de Theodorakis a tot malalt que la sentia cantar. Prou de tortures!
__________
Ei, gent, un incís: a mi ara ja em sona a allò de "J'ai perdu la plume dans le jardin de ma tante"!!!
La meva ingènua dentista volia conèixer aquella infermera grega que venia CDs de Theodorakis a tot malalt que la sentia udolar. Prou de tortures!
(ho sento, no sé com posar negreta a la nova paraula!)
La meva ingènua dentista volia despatxar aquella infermera grega que venia CDs de Theodorakis a tot malalt que udolava. Prou de tortures!
Publica un comentari a l'entrada