10 de novembre, 2008

Què? Com?

En què quedem? és - o serà- fill d’un petit text, d’una petita història, que s’anirà transformant paraula a paraula segons els vostres gustos i la vostra imaginació.

Cada participant prendrà com a punt de partida la darrera frase publicada, i podrà fer-hi un sol canvi:

  1. Moure una paraula de lloc
  2. Canviar una paraula per una altra -amb la corresponent concordança de gènere i nombre, si s’escau
  3. Eliminar una paraula
  4. Afegir una paraula

En qualsevol cas, a cada intervenció només es podrà dur a terme una de les tres opcions esmentades. Els signes de puntuació en principi es poden moure, afegir o eliminar, segons calgui.

Les modificacions es poden deixar en forma de comentari; el primer canvi proposat serà publicat com el següent post.

El text de partida és aquest:

L’estiu de 1974 va publicar Paràbola d’un naufragi imminent. Mesos després, moria atropellat per un camió d’escombraries.

Bé, endavant... en què quedem????

    15 comentaris:

    el pensador ha dit...

    L’estiu de 1974 va publicar Paràbola d’un naufragi imminent. Mesos després, moria espantat per un camió d’escombraries.

    mar ha dit...

    L’estiu de 1974 va publicar Paràbola d’un naufragi imminent. Mesos després, moria espantat per un contenidor d’escombraries.

    gemma ha dit...

    L’estiu de 1974 va publicar Paràbola d’un naufragi imminent. Mesos després, moria espantat dins un contenidor d’escombraries.

    Xurri ha dit...

    L’estiu de 1974 va publicar Paràbola d’un naufragi imminent. Mesos després, cridava espantat dins un contenidor d’escombraries.

    Sani Girona Roig ha dit...

    L’estiu de 1974 va publicar Paràbola d’un naufragi imminent. Mesos després, malvivia espantat dins un contenidor d’escombraries.

    txacote ha dit...

    L’estiu de 1974 va criticar Paràbola d’un naufragi imminent. Mesos després, malvivia espantat dins un contenidor d’escombraries.

    pere ha dit...

    L'estiu de 1974 va criticar Paràbola d'un nuafragi inexistent. Mesos després, malvivia espantant dins un contenidor d'escombraries.

    pere ha dit...

    merda: naufragi. No volia fer trampes

    Júlia ha dit...

    L'estiu de 1974 va criticar Paràbola d'un naufragi pudent. Mesos després, espantat dins un contenidor d'escombraries.

    Júlia ha dit...

    Òndia, me n'he deixat un tros i m'he fet un embolic, repeteixo:

    L'estiu de 1974 va criticar Paràbola d'un naufragi pudent. Mesos després moria atropellat per un camió d'escombraries.

    Anònim ha dit...

    L'estiu de 1974 va criticar Paràbola d'un polític pudent. Mesos després moria atropellat per un camió d'escombraries.

    Pedra Lletraferida ha dit...

    L'estiu de 1974 va criticar Paràbola d'un polític pudent. Mesos després moria atropellat per un camió d'escombraries.

    gemma ha dit...

    Un incís... La Júlia l'ha tret del contenidor, on s'hi estava espantat, i l'ha mort atropellat.... S'ha trencat la cadena. Ho podem arreglar?

    Júlia ha dit...

    òndia, sí, m'he fet més embolic del que creia, si voleu esborreu des del meu i ja està...

    Xurri ha dit...

    Bé, la Júlia ha llegit al peu de la lletra les instruccions i les ha seguit - les instruccions no eren clares. Les arreglem.

    Però - si us sembla - per no trencar l'inèrcia, aquest cop canviem una mica les dues darreres frases per tornar a introduir el pobre noi al contenidor, i axi repesquem la cadena tal com anava, amb els canvis pudents i polítics de la Júlia i el Pere.

    Així, doncs, la propera ha de prendre com a punt de partida aquesta:

    L'estiu de 1974 va criticar Paràbola d'un polític pudent. Mesos després, malvivia espantant dins un contenidor d'escombraries.