28 de març, 2009

L'estatut

Benvolguts, ja tenim estatut.

Durant aquests dies - novament molts, i això que no hem a rribat al dessitjat nombre de 10 canvis (no ens motiva el tema???) - hem fet un intent (forçat) de retornar a Catalunya des d'un fons embafat i retorçat sostingut per una estranya parella: els Masflorit de Galetarrotxa. Un parell que riu tu dels Borgia . Mireu, veníem d'aquí:


Hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, fill de Galetarrotxa. Inicialment inapetent, amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos, carquinyolis i magdalenes farcides, que li provocaren una obesitat sensual.

i heu dit això:

Inicialment inapetent de magdalenes farcides, hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, fill de Galetarrotxa. Amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren una obesitat sensual (La RaTeta Miquey)

Inicialment inapetent, hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític i fill de Galetarrotxa que amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx sensual. (Montse)

Inicialment impotent, hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa que amb el temps s'ha anat instal·lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx sensual. (El veí de dalt)

Segurament en aquest moment es van solapar dos canvis simultanis – coses del directe – i hi vam intentar posar ordre abans d’un sant tornem-hi:

Inicialment impotent de magdalenes farcides, hem vist l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa que amb el temps s'ha anat instal•lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx sensual.

moguda pel deure amb la nació, confesso que vaig intentar forçar el retorn a la petita pàtria:

Catalunya, impotent de magdalenes farcides, és víctima de l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa. Amb el temps s'ha anat instal•lant en el sobrepès, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx patriòtic. (Xurri)

Catalunya, impotent de magdalenes farcides de xocolata, és víctima de l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa. Amb el temps s'ha anat instal•lant en el garatge, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx patriòtic. (mar)

Catalunya, impotent de magdalenes farcides de xocolata i Mones del Guardiola, és víctima de l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa. Amb el temps s'ha anat instal•lant en el garatge, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx patriòtic. (La RaTeta Miquey)

I bé, al final hem quedat així. Ara inserirem aquest preàmbul al lloc corresponent de l’estatut (si us ve de gust, podeu veure com queda als comentaris), tot dessitjant que millori la comprensió del poble català més enllà de l’Ebre, i vegin que som gent senzilla, primaria, vulnerable, que ens mouen els mateixos ideals prosaïcs i comprensibles, i que per fi ens estimin tal i com som, fins i tot al sud del sud.

2 comentaris:

Xurri ha dit...

Preàmbul
Catalunya, impotent de magdalenes farcides de xocolata i Mones del Guardiola, és víctima de l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa. Amb el temps s'ha anat instal•lant en el garatge, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx patriòtic.

El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d'autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat -que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera- i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d'autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l'Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l'Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l'Estat de les autonomies.

La llibertat col•lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d'afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcció d'una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d'Espanya i incardinada a Europa.

El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col•lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d'avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya.

Els poders públics estan al servei de l'interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat.

És per tot això que, seguint l'esperit del preàmbul de l'Estatut del 1979, aquest Estatut assumeix que:

• Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l'enriqueix des de fa segles i l'enforteix per als temps venidors.

• Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones.

• L'aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l'esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrés.

• L'autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, que, en el marc d'aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d'una posició singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d'un Estat que reconeix i respecta la diversitat d'identitats dels pobles d'Espanya.

• La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat entre dones i homes.

• Catalunya, per mitjà de l'Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la qual comparteix.

• Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just.

El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.

En exercici del dret inalienable de Catalunya a l'autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut.

Montse ha dit...

Vols dir que en realitat no és el que està passant, amb l'aplicació de l'Estatut? que se'n foten i cadascú hi diu la seva i embolica que fa fort... i així anem!