vist a la Señorita Puri, que l'havia vist a a desgana, que l'havia vist a liniers, que n'és l'autorI ara què? Doncs, res: que quedem com amics....
Gràcies per tot a tothom!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Com funciona?
Preneu com a punt de partida la darrera frase publicada als comentaris del post, i feu-hi màxim dos canvis:
1. Moure una paraula de lloc
2. Canviar una paraula per una altra -amb la corresponent concordança de gènere i nombre, si s’escau
3. Eliminar una paraula
4. Afegir una paraula
Dins de cada volta no es pot canviar o modificar la mateixa paraula més d’un cop. Els signes de puntuació es poden modificar lliurement. Les locucions (no obstant, així mateix, sense embuts...) les podeu considerar una sola paraula.
Deixeu les noves frases com a comentari, i les anirem publicant com a post de 10 en 10, fins a completar tres voltes per frase. Llavors tancarem la frase i en farem una de nova - Proposeu-ne!
1. Moure una paraula de lloc
2. Canviar una paraula per una altra -amb la corresponent concordança de gènere i nombre, si s’escau
3. Eliminar una paraula
4. Afegir una paraula
Dins de cada volta no es pot canviar o modificar la mateixa paraula més d’un cop. Els signes de puntuació es poden modificar lliurement. Les locucions (no obstant, així mateix, sense embuts...) les podeu considerar una sola paraula.
Deixeu les noves frases com a comentari, i les anirem publicant com a post de 10 en 10, fins a completar tres voltes per frase. Llavors tancarem la frase i en farem una de nova - Proposeu-ne!
Les frases
1. L’estiu de 1974 va publicar Paràbola d’un naufragi imminent. Mesos després, moria atropellat per un camió d’escombraries. => Una nit fosca, desenfrenada, va despreciar una amant d'antologia. Excitada, hores després fugia d'una allau d'orgies judicials.
2. Per temperament, més aviat tendeixo a veure les dificultats que l'aspecte amable de les coses. Així i tot, no em considero pas abocat a una situació asfixiada. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb confiança. => No odio encomanar-me de totes les impaciències dels nuvis. Així doncs, no em sé destinada a un compromís d'amor que m'aboca a prometatges de llarga durada.
3. La curiositat em cremava. Qui era aquell frare que infonia terror a tot aquell qui el sentís anomenar? =>La meva ingènua dentista volia despatxar aquella infermera grega que venia CDs de Theodorakis a tot malalt que udolava. Prou de tortures!
4. Catalunya s'ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d'acollida.=>Catalunya, impotent de magdalenes farcides de xocolata i Mones del Guardiola, és víctima de l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa. Amb el temps s'ha anat instal•lant en el garatge, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx patriòtic.
2. Per temperament, més aviat tendeixo a veure les dificultats que l'aspecte amable de les coses. Així i tot, no em considero pas abocat a una situació asfixiada. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb confiança. => No odio encomanar-me de totes les impaciències dels nuvis. Així doncs, no em sé destinada a un compromís d'amor que m'aboca a prometatges de llarga durada.
3. La curiositat em cremava. Qui era aquell frare que infonia terror a tot aquell qui el sentís anomenar? =>La meva ingènua dentista volia despatxar aquella infermera grega que venia CDs de Theodorakis a tot malalt que udolava. Prou de tortures!
4. Catalunya s'ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d'acollida.=>Catalunya, impotent de magdalenes farcides de xocolata i Mones del Guardiola, és víctima de l'ex-dona d'en Josep Masflorit, polític, numerari de l'Opus i fill de Galetarrotxa. Amb el temps s'ha anat instal•lant en el garatge, amb aportacions de molts pets de monja, de molts borregos i carquinyolis que li provocaren un empatx patriòtic.
Ultima hora!!!
Seguidors
Uns quants més:
A l'armari
-
►
2008
(9)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (5)
Parlem-ne
enquequedem(a)gmail.com
4 comentaris:
ooooh.... pues vaya.... encantada d'haver participat... que poc que m'agraen els comiats...
gràcies rateta, fins aviat!!
He estat unes setmanes sense internet, Xurri. No m'agrada participar en històries conjuntes, tot i que ho hem fet plegats per designis de la fortuna a cal Veí. Però ha estat un tema puntual.
El "En què quedem" sempre m'ha agradat. Proposo continuar. Si no surt, no surt i no passa res. El meu text és de "Els homes que no estimaven les dones", de Stieg Larsson. A veure si s'anima la gent:
"Lisbeth, saps que em caus bé i que m'agrada donar-te feines. Però has estat desapareguda dos mesos i he tingut una pila de feines. Senzillament, no es pot comptar amb tu. He hagut de pagar altres persones per cobrir la teva absència i ara mateix no tinc res."
"Lisbeth, saps QUAN em caus bé i QUAN m'agrada donar-te PETONS. Però has estat desapareguda dos mesos i he tingut una pila de feines. Senzillament, no es pot comptar amb tu. He hagut de pagar altres persones per cobrir la teva absència i ara mateix no tinc res."
Jo també he tingut un parell de mesos bastant colapçats de feina i m'ha costat participar.. però m'agradaria continuar
Deixo doncs la meva aportació
i de pas una abraçada
Publica un comentari a l'entrada