segona volta, o la revenja de les sogres

Aquest cop ens ha costat més – suposo que és l’efecte del solstici, que ens indueix l’aturada estacional… fins i tot els editors estem una mica aturats, oi? cap problema, anirem al ritme que us vingui de gust i que bonament puguem seguir.

Va, aquest cop veníem d’aquí:

Per temperament, més aviat tendeixo a veure les dificultats que l'aspecte amable de les coses. Així i tot, no em considero pas abocat a una situació asfixiada. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb confiança.

I, potser induïts per les perspectives nadalenques i els dinars i sopars a casa la sogra, el cas és que les hem posat una mica verdes… mireu, heu dit això:

Per covardia, més aviat tendeixo a veure les dificultats que l'aspecte amable de les coses. Així i tot, no em considero pas abocat a una situació irremeiable. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb confiança. (el paseante)

Per rebel.lia, més aviat tendeixo a veure les dificultats que l'aspecte amable de la sogra. Així i tot, no em considero pas abocat a una situació irremeiable. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb confiança. (martí)

Per rebel.lia, tendeixo a veure les dificultats més que l'aspecte amable de la sogra. Així i tot, no em considero pas abocat a una situació irremeiable. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb confiança. (gemma)

Per rebel.lia, tendeixo a veure les dificultats més que l'aspecte amable de la sogra. Així i tot, em considero abocat a una situació irremeiable. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb desconfiança. (Xurri)

Per rebel.lia, tendeixo a veure les dificultats més que l'aspecte grotesc de la sogra. Així i tot, em considero abocat a una situació irremeiable. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb desconfiança. (El veí de dalt)

Per rebel·lia, tendeixo a veure les virtuts més que l’aspecte grotesc de la sogra. Així i tot, em considero abocat a una situació irremeiable. La inconsciència –probablement- em fa mirar les sogres amb desconfiança. (pere)

Per rebel·lia, tendeixo a veure les virtuts més que l’aspecte negatiu de la sogra. Així i tot, em considero abocat a una situació inevitable. La inconsciència –probablement- em fa mirar les sogres amb desconfiança. (Montse)

Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que l’aspecte negatiu de la sogra. Així i tot, em considero abocat a una situació inevitable. L'experiència –probablement- em fa mirar les sogres amb desconfiança. (Natàlia)

Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que l'aspecte negatiu de la sogra. Així i tot em considero destinat a una situació inevitable. L'experiència- probablement- em fa mirar les sogres amb desconfiança. (fra miquel)

Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que l'aspecte negatiu de la sogra. Així i tot em considero destinat a una situació lamentable. L'experiència- probablement- em fa mirar les sogres amb desconfiança. (la raTeta Miquey)

Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que l'aspecte negatiu de la sogra. Així i tot em considero destinat a una situació lamentable. L'experiència- probablement- em fa escoltar les sogres amb desconfiança. (mar)

Bé, està clar que de moment de les sogres no ens refiem gens, malgrat els nostres instints idealistes, i que l'experiència ens anticipa un futur prou fosc... perquè no ho girem, tot això? De fet, en teoria serà fàcil si recordem que podem fer dos canvis (amb les seves concordances), que les expressions fetes són un sol canvi, i que "paraula tocada, paraula sagrada" - no hem de canviar la mateixa paraula més d'un cop per cada volta. En aquesta volta hem “retocat” la covardia i l’irremeiable del paseante, el grotesc del veí, i de nou la rebel·lia del Martí i l’inevitable de la Montse… – els canvis van molt més ràpid si anem variant el tipus de canvi.

Va, una llança a favor de les sogres? o no? en què quedem??