14 de desembre, 2008

Tornem-hi!

Per temperament, més aviat tendeixo a veure les dificultats que l'aspecte amable de les coses. Així i tot, no em considero pas abocat a una situació asfixiada. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb confiança.

Què us sembla, en què quedem?

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Per covardia, més aviat tendeixo a veure les dificultats que l'aspecte amable de les coses. Així i tot, no em considero pas abocat a una situació irremeiable. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb confiança.

Crec que ara són dos canvis, oi?

14 / desembre / 2008 01:35

Anònim ha dit...

Per rebel.lia, més aviat tendeixo a veure les dificultats que l'aspecte amable de la sogra. Així i tot, no em considero pas abocat a una situació irremeiable. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb confiança.

Anònim ha dit...

Per rebel.lia, tendeixo a veure les dificultats més que l'aspecte amable de la sogra. Així i tot, no em considero pas abocat a una situació irremeiable. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb confiança.

Xurri ha dit...

Per rebel.lia, tendeixo a veure les dificultats més que l'aspecte amable de la sogra. Així i tot, em considero abocat a una situació irremeiable. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb desconfiança.

El veí de dalt ha dit...

Per rebel.lia, tendeixo a veure les dificultats més que l'aspecte grotescde la sogra. Així i tot, em considero abocat a una situació irremeiable. La inconsciència - probablement - em fa mirar les coses amb desconfiança.

miquel ha dit...

Per rebel·lia, tendeixo a veure les virtuts més que l’aspecte grotesc de la sogra. Així i tot, em considero abocat a una situació irremeiable. La inconsciència –probablement- em fa mirar les sogres amb desconfiança.

Montse ha dit...

Per rebel·lia, tendeixo a veure les virtuts més que l’aspecte negatiu de la sogra. Així i tot, em considero abocat a una situació inevitable. La inconsciència –probablement- em fa mirar les sogres amb desconfiança.

(he canviat grotesc per NEGATIU i irremeiable per INEVITABLE) és que mai no he sabut posar negretes en els comentaris, sorry.

una que bada pels núvols ha dit...

Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que l’aspecte negatiu de la sogra. Així i tot, em considero abocat a una situació inevitable. L'experiència –probablement- em fa mirar les sogres amb desconfiança.

fra miquel ha dit...

Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que l'aspecte negatiu de la sogra. Així i tot em considero destinat a una situació inevitable. L'experiència- probablement- em fa mirar les sogres amb desconfiança.

RaT ha dit...

Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que l'aspecte negatiu de la sogra. Així i tot em considero destinat a una situació lamentable. L'experiència- probablement- em fa mirar les sogres amb desconfiança.

mar ha dit...

Per utopia, tendeixo a veure les virtuts més que l'aspecte negatiu de la sogra. Així i tot em considero destinat a una situació lamentable. L'experiència- probablement- em fa escoltar les sogres amb desconfiança.